Amics de Tous

RESUM ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

2012-01-29T13:14:00.001+01:00

El passat 28 de gener de 2012 es va celebrar l’Assemblea General Ordinària, de l’Associació Amics de Tous. A les 17h en primera convocatòria i a les 17.15h en segona convocatòria al Local dels Amics de Tous, carrer Escoles, 15 de Sant Martí de Tous, ens vam reunir 11 socis i es va realitzar l’assemblea.

L’assemblea va començar amb la benvinguda del President i tot seguit el secretari va anar desglossant l’ordre del dia.

Es va aprovar l’acta de l’assemblea anterior.

Es va presentar la memòria amb les activitats del 2011. Entre elles trobem: la paradeta de Sant Jordi; la conferència al Castell de Tous de l’ historiador Bernat Roca sobre “Els Tous, ascens i caiguda d’un llinatge nobiliari català, segles XIII, XIV i XV”; la sortida cultural a l’Espluga de Francolí a visitar el Museu de la Vida Rural; les activitats de Les Jornades Europees del Patrimoni, que es va visitar l’ermita de Sentfores i de la Marató de TV3, amb els tallers solidaris.

Per la Festa Major, es va fer la visita guiada al Castell de Tous. Es va continuar amb la col·laboració amb l’escola per explicar la història de Tous.

S’ha continuat amb les petites exposicions a la sala Camil Riba. Entre elles trobem les motos d’Albert Vidal, Una mirada de Tous, de Núria Riba i pintures d’Anna Maria Gispert.

Aquest any s’han creat dues seccions: La del Ball de Faixes per donar suport i mantenir la tradició, la història del ball alhora de donar una cobertura legal, i la secció de teatre, amb El Grup de Teatre LA CLACA, que vetllarà per la història del teatre al municipi, i vetllarà per les tradicions culturals de les arts escèniques.

Aquest any s’ha col·laborat amb l’estrena dels Pastorets a Tous. Es van representar Els Pastorets del Ferrer Magí.

Sobre les activitats del 2012. S’ha programat, conferències, tallers, participació en fires i mercats, amb la nostra paradeta. Farem la paradeta de Sant Jordi, amb la venda de roses. Organitzarem les activitats anuals de la sortida cultural al setembre, visitarem el castell de Monsonís i Balaguer. Les Jornades Europees del Patrimoni, treball sobre les escultures al municipi. Les visites guiades al Castell, possiblement ampliades a altres dies de l’any i la participació a la Marató de TV3.

Aquest any volem organitzar i coordinar una activitat nova que duu per títol:

UN SÍ A LA CULTURA. Aquest any el centre d’interès serà la llengua. Per això s’estan programant conjuntament amb les altres entitats culturals de Tous, una sèrie d’activitats relacionades amb la cultura i la llengua. Per exemple tindrem conferències, tallers, un recital de poemes i commemorarem els 50 anys de la mort de Josep Maria de Segarra. Presentació de llibres. Un activitat inclosa dins el calendari seran les Caramelles de Tous, una tradició cultural i de llengua molt arrelada a Tous.

Des de l’Associació s’està treballant en un recull fotogràfic i en l’estudi dels castells de frontera. Continuarem donant suport al Ball de Faixes i al Grup de Teatre LA CLACA, amb Els Pastorets de Tous.

S’ha iniciat un petit contacte, per fer un agermanament amb altres pobles que treballen amb les construccions de pedra seca.

Un altre punt de l’ordre del dia va ser l’econòmic, on el tresorer va presentar els comptes del 2011, amb unes despeses de 1.711,21 euros i uns ingressos de 3.499,95 euros. El pressupost pel 2012 està valorat en 3.500 euros.

Sense haver precs ni preguntes, va cloure l’assemblea i ho vam celebrar amb un petit refrigeri.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2012

2012-01-21T20:14:00.003+01:00

El proper dissabte dia 28 de gener de 2012, a les 17h en 1ª convocatòria i a les 17.15h en segona convocatòria els socis i sòcies dels Amics deTous, farem l'Assemblea General Ordinària.
L'ordre del dia:
Lectura i aprovació de l'acta anterior.
Presentació de la memòria 2011.
Presentació activitats programades pel 2012.
Aprovació dels comptes 2011 i pressupost pel 2012.
Altres temes.
Precs i preguntes.

ESPEREM A TOTS ELS SOCIS I SÒCIES, també a simpatitzants de l'Associació.

Una salutació cordial de la Junta Directiva

ELS GOSSOS BLANCS I ELS LLOPS

2012-01-21T20:11:00.001+01:00

Relat extret del llibre “Tous Memòria Viva” d’Elisa Vidal

ELS GOSSOS BLANCS I ELS LLOPS

Tots recordem amb enyorança les històries que ens explicaven quan érem petits i que se’ns fan presents com bons records.

“Era la història de dos gossos blancs, molt grossos, que vivien en una masia del poble de Tous, sota el lloc de la Roqueta. Eren tan valents i decidits que, a les nits, quan els llops s’apropaven fins al peu dels murs de la casa (atrets sens dubte, per l’olor del bestiar), udolaven de manera tan esgarrifosa, que feia posar la pell de gallina als que els sentien. Si no eren molts els llops en el grup atacant, el gossos els plantaven cara, empaitant-los i fent-los retrocedir fins al bosc. Però si la colla es feia massa grossa a causa dels reforços de llops que s’afegien als atacants, llavors els gossos es retiraven cap a casa i amb un bot saltaven la muralla, cosa que mai cap llop no va aconseguir.”

Fins aquí la llegenda o part de la veritat, però sens dubte, es tracta d’una de les moltes històries que devien circular per les cases d’aquell temps.

Sabem ben poques coses de la presència dels llops per les nostres terres. Però sí que sabem que a Catalunya, els llops van desaparèixer a la segona meitat del segle XIX; que anaven en colles de 15 a 30 individus, i que foren eliminats amb estricnina, perquè eren una plaga per als ramats.

En aquells temps, la majoria de masies tenien el seu ramat, gran o petit, i per la causa que fos, va arribar un moment en que no hi havia un sol cap de bestiar segur, ja que els llops feien molt de mal.

A resultes d’això, es reuniren els amos i pastors dels ramats per tal de trobar un sistema que els deslliures dels llops, ja que les escopetes eren poc efectives perquè com que eren de pistó, eren lentes i insegures. Entre altres possibilitats, en trobaren una que ja havien fet servir en altres terres: l’estricnina.

El sistema era ben senzill i efectiu. Quan els llops s’atansaven al ramat, no els deien res, els deixaven prendre l’ovella que mataven. Com que no se l’acabaven en una menjada, els seguien i posaven el verí en el tros que deixaven. Quan feia la segona menjada, el llop s’emmetzinava.

També eren un perill per les persones. Se sentia a dir que els carreters i caminats que viatjaven de nit, sovint eren assetjats fins a l’entrada del poble.

A Sentfores hi havia més d’un ex-vot per aquest motiu. Hi ha qui en recorda un que a principis dels anys 30 del nostre segle encara estava penjat al cambril de la Mare de Déu, tot i que era molt vell. Era d’un avi de cal Marxant que es va salvar dels llops que l’envoltaven, espantar-los amb la mitjacana fins que va arribar al poble. *

* Font: el meu padrí Tonet.

CALENDARI DEL MES DE GENER

2012-01-02T22:22:00.002+01:00

08.01-2012. Inauguració d’una nova exposició, “PARAMENT DEL DORMITORI i ROBA DE LLIT”. És una exposició, d’aquelles, que ens agraden tant. Les nostres iaies han començat a buidar calaixos i armaris i han sortit robes sorprenentment precioses. Les peces de roba van des del 1878 al 1960.

Us esperem a la inauguració el proper diumenge dia 8 de gener a les 12 del migdia. Oberta fins el 25 de febrer. Es podrà visitar els dissabtes de 5 a 7 de la tarda.

14-01-2012. Participarem en la 1ª TROBADA DE RECERCA DE L'ANOIA, organitzada pel Centre d'Estudis Comarcals CECI, d'Igualada. Diverses entitats i persones de tots els municipis interessats, donaran a conèixer els treballs de cadascú, a més d'establir propostes de cooperació. Al matí hi haurà la inauguració de l'exposició "Món agrari en terres de parla catalana" creada per CCEPC, IRMU i Fundació Món Rural i cedida al CECI en motiu de la trobada.

28-01-2012, Assemblea General dels Amics de Tous per fer balanç del any 2011, presentació dels comptes i pressupost i proposta d'activitats per aquest 2012.

RESUM DEL MES DE DESEMBRE

2012-01-02T22:05:00.005+01:00

11-12-2011. Fira de Santa Llucia per la Marató, que com cada any celebrem des dels Amics, va ser molt lluïda.

Ja s’ha ingressat al compte de la Marató 565 euros. Gràcies a tothom.

12-12-2011, es va anar a l’escola a col·laborar amb els mestres en el tema que estàvem treballant: Històries de la vora del foc. Els vàrem explicar com era la vida abans al voltant de la llar de foc i com vivien i resolien les seves necessitats en aquells dies, com per exemple, com cuinaven o s’il·luminaven.

22-12-2011, final de trimestre abans de Nadal, participàrem a l’escola del poble explicant contes als nens i nenes, juntament amb altres persones.

LA PRIMERA NIT

2011-12-16T22:01:00.002+01:00

Amb aquesta poesia, els Amics de Tous, volem desitjar Bon Nadal i un Bon any 2012, a tots els nostres socis, amics i seguidors del nostre blog.

LA PRIMEA NIT

Maria, dolça poncella

que el bes de Déu a desclòs,

la més pura i la més bella

de les noies del terròs.

La seva dolça mirada

quan es posa en el seu fill,

el bressola i l’amanyaga,

i l’embolcalla amb lli i fil.

En la fosca de la cova

sobre un jas humit i fred,

l’acarona i consola

si plora, en són braç s’hi perd.

Ella li canta amoretes

perquè el nin dormi tranquil,

agraint al cel abstreta

aquest tresor, amb cor senzill.

Sen molt nena ja és mare,

i encara no entén prou bé,

el que el temps prou li depara,

però no li espanta res.

Que tenint amb ella el nin,

estrenyent-lo en el seu pit,

res hi ha que ella no fes,

per protegir-lo de la nit.

La primera nit sent mare

li costà molt d’odormír-se,

sent l’infant i no para,

de cabdellar el seu encís.

Com és possible? rumia,

que a mi la gràcia se’m feu,

qui soc, per poder ser mare

d’aquest nen, el fill de Déu?

S’adorm feliç i confiada

saben prou que el seu Senyor,

vetllarà aquí a la terra

per els seus, i no té por.

___________

E. Vidal.

CALENDARI DEL MES DE DESEMBRE

2011-12-01T22:11:00.002+01:00

11-12-2011, a partir de les 10 del matí hi haurà en la plaça de l’Ajuntament i el carrer Carretera el mercat de Tous i la Fira de Santa Llúcia, per aconseguir diners per a la Marató de TV3. Aquest any els diners aniran detinats a la invetigació sobre el transplantament d'òrgans i teixits. Aquesta vegada s'han organitzat tallers i s'hi posaran guardiones a totes les parades pels donatius. Els Amics de Tous portem organitzant-la des de fa molts anys. Aquest any també col·laboren altres entitats com l'AECOM, organització de botiguers de Tous, això vol dir que la festa encara serà més sonada.

Per tots els SOCIS i SÒCIES i tots els amics i amigues que ens seguiu en aquest bloc, us desitgem unes bones FESTES, i un FELIÇ ANY 2012.

RESUM DEL MES DE NOVEMBRE

2011-12-01T22:01:00.006+01:00

06-11-2011, visites guiades al castell de Tous. Com cada any les visites al castell han estat un èxit. El dia va ser gris però els visitants no es van amagar sinó que van venir en abundor. Totes les visites van ser plenes i amb satisfacció per totes les parts. El nostre agraïment a la família Rojas, i fins l’any vinent.

21-11-2011, amb els nens de la nostra escola vàrem visitar la fusteria de La Plaça, on la Carme va ensenyar als nens totes les eines explicant-los perquè servien. La veritat és que la casa ubicada en la Plaça Major és digna de veure: arcades, i pedra donen fe dels molts anys que porta a sobre.

27-11-2011, a les 12 del migdia a la sala del Molí, del Castell de Tous tingué lloc la conferència: “ELS TOUS: ascens i caiguda d’un llinatge nobiliari català”. Va ser tot un èxit de assistència que va sortir molt complaguda, tant pel tema, com pel relat que en va fer el conferenciant l'historiador Bernat Roca i Pasqual.

CASAR-SE PER CASAR-SE

2011-11-15T21:37:00.002+01:00

Relat extret del llibre “Tos Memòria viva”, d’Elisa Vidal Mas.

CASAR-SE PER CASAR-SE

Un dia, de petita, buscant bolets a la Serra de Queralt Amb la iaia, passaven el coll de Tres Serres. A la vista d’aquells camps i boscos em va assenyalar una masia i m’explicà la història d’una noia que n’era filla.

En aquest mas, que de sempre fou considerat una casa forta, hi vivia, amb els seus germans i germanes, una noia que es deia Teresa.

En aquells temps el mal de cap dels pares que tenien una colla de noies era de poder-les casar bé. Perquè per a una noia de bona família no era gens fàcil trobar un marit que li convingués. No servia un qualsevol. Com a mínim, calia que tingués el suficient per avalar el dot que la núvia portaria al casament.

El primer pretendent que li va sortir a la Teresa tenia una bona posició. Era l’hereu d’un mas prou gran com per a ser solvent. Els pares de la noia se’l miraven amb bons ulls. Després de parlar-ne amb la seva filla, aquesta accedí a conèixe’l.

Però sembla que la cosa no anà pas gaire bé. Aquell jove, molt més gran que ella, era home de poques paraules, i a ella li va semblar fins i tot una mica justet i a més sorrut. La noia, que era oberta i riallera, se sentia molt violenta al seu costat i no gens a gust.

Davant d’aquella perspectiva, demanà als seus pares que no li arreglessin el casament. Encara era molt jove i qui sap, potser mentre tant li sortiria algú millor.

Els pares, doncs, van donar llargues al pretendent. Amb els pocs anys que tenia la Teresa, no calia córrer, encara.

Però el temps passava i no es veia per enlloc cap més noi que la voltés. Així que quan aquell talòs va tornar per enèsima vegada, ella li va dir que sí. Quin remei! Si no volia fer-se monja, ja era hora de fer un pensament. No és que el trobés menys totxo que abans, però amb seny es deia que si a aquelles alçades cap més home no s’havia interessat per ella, de segur que ja no n’hi sortiria cap.

Així, doncs els pares en van trobar per pactar els capítols i decidir el dia del casament.

Arribat el dia, es va celebrar el casori, i després un bon tiberi. Allí el nivi anuncià que farien –cosa extraordinària– un viatge de noces. Aquest anunci –no cal dir– deixà tota la concurrència ben admirada.

Amb la tartana van marxar cap a la vila més propera. En arribar a un encreuament de camins, el nuvi parà la mula i després de rumiar una estona amb el cap cot, tornà a engegar. I, tot enfilant de tornada el camí del mas, li deia a la núvia. “Més val que guardem els diners del viatge, perquè més endavant ens aniran prou bé. Ben administrats, ens serviran per a comprar aviat uns quans caps de bestiar”.

D’aquesta manera, la núvia, que ja no s’esperava gran cosa, s’adonà que tot aniria encara més malament del que es pensava. Si a més de totxo era agarrat, ja es veia anant més justa que un pany de cop. Vist tot, més li valia carregar-se de paciència. Perquè com tothom sap, d’on no n’hi ha, no en pot rajar.

Al cap i a la fi, si es va casar amb ell es perquè volgué. I així es va conformar.*

*Història recollida de la meva iaia Rosa.

CALENDARI DEL MES DE NOVEMBRE

2011-10-31T22:32:00.002+01:00

06-11-2011, visites guiades al castell de Tous, organitzades pels Amics de Tous, a partir de les 11 del matí fins a l’una del migdia. Una estona abans ja es donaran els tiquets, de franc, per entrar a la visita a les portes del mateix castell.

27-11-2011. Conferència a les 12 del migdia al Castell de Tous, a la Sala del Molí (a l'entrada al Castell), a càrrec de l'historiador Bernat Roca i Pascual. El títol de la conferència serà:

ELS TOUS: ascens i caiguda d’un llinatge nobiliari i català. S.XIII-XIV i XV.

Argumentació.

Els senyors de Tous van ser una família de la noblesa catalana que va viure un temps d’esplendor i declivi juntament amb el de la Corona d’Aragó. Van acompanyar els comtes i reis de Catalunya en gestes, batalles i aventures diplomàtiques. El seu brusc declivi a principis del segle XV, la foscor documental i l’oblit van fer d’ells personatges de llegenda. Junts reviurem alguns dels moments més importants de la història dels senyors del castell de Tous.

RESUM DEL MES DE OCTUBRE

2011-10-31T22:28:00.005+01:00

01-10-2011, es va inaugurar l’exposició “El patrimoni de Tous amb mirada d'infant" dibuixos realitzats pels infants i joves de Tous, des del 2007 fins al 2011, dins les activitats de les Jornades Europees del Patrimoni.

17-10-2011, amb els alumnes de 1r i 2n de l'escola Cérvola Blanca hem anat a visitar el local dels Amics de Tous per conèixer una mica el treball que fan, conèixer la nostra història i visitar l’exposició sobre el patrimoni de Tous, dibuixos fets pels infants i joves de Tous.

EL CIRERER GANDUL

2011-10-15T16:30:00.001+02:00

Del llibre "Tous Memòria Viva" d'Elisa Vidal.

EL CIRERER GANDUL

El bon pagès estava ben fart de tenir aquell inútil de cirerer. Ja ni se’n recordava de l‘últim any que havia fet cireres. I li va fer una promesa.

Primer el podaria ben eixerit i si després d’un parell d’anys no s’espavilava i feia alguna cosa de collita, doncs... hauria de pensar a fer-li la pell.

Li va costar molt decidir-se. Primer va parlar amb la mestressa. I com que encara no ho veia gaire clar, en parlà amb els amics a la taverna. Cadascú li donava la seva solució, cada una més miraculosa que l’altra.

Entre conversa i conversa, i posant en pràctica tots els remeis que li havien aconsellat, passà força temps. Mentrestant el cirerer creixia, creixia, però tot el suc se n’anava amb llenya pel troc. Tan gros es tornà, que quan es decidir a tallar-lo va pensar que bé en podia aprofitar la fusta. Esperà la lluna propícia i el tallà.

La fusta de cirerer és forta i fina. És una fusta noble, vet-ho aquí. Va rumiar molt, abans de decidir què en faria.

Si se’l venia, bé n’hi donarien un bon preu, però li dolia que algú fos feliç amb un a cosa bona que havia estat seva, per una vegada que això passava. I va rumiar com quedar-se’l de manera que al mateix temps li donés algun profit.

Del tros més noble en feu uns tres quartans que feien goig de veure. Amb els trossos li va fer a la dona un rentador per la casa. Del tronc llarg, li semblà una bona pensada de regalar-lo a l’església del poble. La creu que tenien estava ben corcada. Així, es deia, el cirerer tindria, al cap i a la fi, una utilitat notable, deixant justificat el temps que ell no en pogué treure fruit.

Passaren els dies i, arribades les festes de Setmana Santa, en la processó del Divendres Sant, quan la parròquia estrenava la nova creu, el pagès estava tot cofoi. Però en el fons no podia deixar de pensar amb tristesa en els anys que havia tingut cura d’aquell arbre i que mai no li havia agraït. I com aquell que remuga per dins, li deia dirigint-se a la creu. “Ai! Jesús, Déu meu, quina llàstima que em feu, germà dels tres quartans i del rentador de casa, si haguéssiu fet bondat, no us haguérem arrencat”.

Paradoxes de la vida i la natura, que ens ensenya que fins la més inútil de les coses, si es busca, te la seva utilitat. *

* Font: La iaia Paquita del Serralet.

CALENDARI DEL MES DE OCTUBRE

2011-10-02T22:34:00.002+02:00

01-10-2011, a les sis de la tarda inauguració de l'exposició sobre el Patrimoni de Tous sota el títol "El patrimoni de Tous amb mirada d'infant". Exposició amb els obres realitzades per infants i joves des del 2007 fins al 2001. En les obres podem veure, dibuixat i pintat, Roqueta, Sant Pere de l'Erm, Aubareda i Sentfores.

No us ho podeu perdre¡¡¡¡¡¡

RESUM DEL MES DE SETEMBRE

2011-10-02T22:25:00.004+02:00

16-09-2011, es va participar a la Fira d’Igualada explicant llegendes de Tous.

25-09-2011, JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI, aquest any hem fet una sortida al santuari de Sentfores. L'historiador local Ramon Cuadras, va explicar la història del santuari i després ja al seu interior, l'artista local i pintor de les pintures interiors del santuari, Gabriel Junyent, va explicar i respondre a preguntes sobre les obres que van realitzar a començament dels anys 90, junt amb un altre pintor.

Al mateix temps els infants i joves, dibuixaven i pintaven el santuari. Obres que van quedar exposades a l'exterior. Va ser una matinal entranyable, amb un bon ambient, amb una bon sol que ens acompanyava i que vam acabar amb coques realitzades per veïns i veïnes que van participar en la sortida.

Durant el mes d'octubre es poden veure les obres sobre el patrimoni de Tous realitzades per infants i joves, desde el 2007 fins al 2011. No us ho perdeu.

LA COLLA DELS SET

2011-09-16T17:09:00.001+02:00

Del llibre “Tous Memòria Viva”d’Elisa Vidal.

LA COLLA DELS SET

Acabada la guerra amb el francès, com passa de ben segur en totes les guerres, quedaren escampats per els nostres terres una petita part dels combatents que, escolliren per viure la manera més usual en aquestes casos: saquejar, robar, matar si calia i viure sense fer res.

La bona gent dels pobles i masies, que sempre és la que està més indefensa i la que sent els cops en carn pròpia, buscaren alguna manera d’autoprotegir-se. I així les masies del voltant del castell de Miralles fundaren, per defensar-se, “la colla dels set”. Aquesta colla la formaven homes que els veïns havien escollit perquè els consideraven valents, justos i honrats de manera provada. Així quan les bandes de bandolers atacaven algun indret, hi anaven els per ajudar els qui es trobaven en un mal pas.

Un cas concret que es recorda i ens pot servir de mostra va passar en un mas dels més grans de Miralles, després del pas de les tropes franceses per aquelles contrades. Fent camí cap el seu lloc de destí, un soldat va esquitllar-se fins a un mas a prop del camí, per veure si hi havia res per els descuidats. Volia aprofitar el desconcert i la por que la gent tenia al pas del exèrcit. Devia pensar que ningú no se n’adonaria. Però l’amo de la masia va sentir remor a les golfes, que és on tenies el rebost. En aquells moments l’amo no estava sol, sinó en companyia de la colla dels set. Quan s’adonaren del cas, decidiren actuar.

Fent palletes, triaren un voluntari d’entre ells, perquè servis d’esquer. Pel que fos, el que va resultar escollit en la tria, no tardà gaire a fer-se enrere. Els altres sis companys decidiren per unanimitat excloure’l del grup, perquè no es podien refiar d’algú que en el moment clau es feu fonedís. L’amo del mas demanà de posar-s’hi ell en lloc del que s’havia arronsat, perquè deia que ningú no coneixia la masia per dins, millor que ell. I tots hi estigueren d’acord.

Es col·locà sota de l’escala de cargol que pujava fins a les golfes, i els altres es quedaren fora. Quan ho tingueren tot preparat, els de fora trucaren a la porta ben fort, amb gran soroll, perquè no quedés dubte que eren molts. El lladre es volgué amagar de pressa i corrents. Sortí de les golfes per baixar cap a la planta baixa, perquè tan bon punt obrissin la porta, en el primer descuit, ell provaria d’esmnyir-se cap a fora. No tingué el treball. Perquè, en arribar a baix, l’amo li sortí de sota l’escala i amb un tret el deixà estès, sense donar-li temps a treure l’arma.

Aquesta mena de situacions, amb les seves variants, es donaven massa sovint en aquella època. Aquí s’hi pot ben aplicar aquell refrany de “a grans mals grans remeis”.*

* Segons record de la iaia Assumpció de cal Boladeras.

Jornades Europees del Patrimoni

2011-09-07T22:28:00.006+02:00

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE SENTFORES

DIUMENGE 25 DE SETEMBRE DE 2011

Sortida a peu a les 9 h. de la Plaça de Fàtima

A les 10 h. Visita del Santuari

Explicació de les pintures, història i arquitectura

Mostra de dibuix per a infants i joves

Degustació de coques

FES –NE I PARTICIPA – HI ! ! ! ! !

Organitza: Amics de Tous

Agraïments: Patronat de Sentfores i Cal Ton

CALENDARI DEL MES DE SETEMBRE

2011-09-01T22:42:00.002+02:00

-Acabat el mes d’agost tornem a posar-nos a la feina.

Durant el mes de setembre es podrà visitar l'exposició sobre els treballs fets pels infants en les Jornades Europees del Patrimoni des del 2007 fins el 2010. Dibuixos realitzats a Sant Pere de l'Erm, Roqueta i Aubareda. El dia 1 d'octubre s'inaugurarà l'exposició amb els treballs realitzats a les JEP 2011, aquest any visitarem Sentfores.

-El dia 25 de setembre al matí anirem a Sentfores dins les Jornades Europees del Patrimoni. Comptarem amb l'historiador local, Ramon Cuadras que ens explicarà la història del Santuari i també ens acompanyarà en Gabriel Junyent, coautor de les pintures interiors dels Santuari.

UNA BODA DESGRACIADA

2011-07-16T19:52:00.000+02:00

L’història que us expliquem forma part del llibre “Tous Memòria Viva” d’Elisa Vidal Mas.
Va ser una de les històries representades en el Festival “Tous es Llegenda” celebrat el primer cap de setmana de juliol d’aquest 2011, a Tous.

UNA BODA DESGRACIADA

El mes de desembre de 1840, en el mas de cal Perotet del Coll del Guix, terme de Montbui, hi havia festa grossa, perquè es casava l’hereu.
En festes d’aquesta mena els convidats eren molt nombrosos. Tots eren parents, amics i veïns que acostumaven a reunir-se sempre que podien, amb el més mínim pretext. La gent portava regals molt diversos: coses útils per a la llar dels nou casats, conserves casolanes i fins i tot les tradicionals gallines per a fer l’escudella dels nuvis.
Com que les comunicacions eren molt diferents de les que tenim ara, la festa no s’acabava el mateix dia del casament. Tot el dia celebraven el casori. Al vespre un bon sopar donava forces per al ball que venia després a la sala del mas, on algun acordionista veí feia ballar la gent. Mentrestant, com és natural, els menuts no paraven, revoltant tota la casa. Entre tanta gatzara, quan ja era nit entrada, prop de les dues, la canalla esvalotaren les gallines i una s’escapà per la finestra. En adonar-se’n, la gent decidí com una part més de la gresca, sortir a buscar-la. Quatre homes ho feren sense pensar en el fred de l’hivern, ni tenir en compte que de vegades la nit es traïdora, sobretot en aquells temps que les partides de bandits eren moltes i tot sovint, per un tres i no res, atacaven la bona gent del camp.
El cas és que aquella mateixa hora la partida de bandolers dels tristament coneguts Casulleres i Marimon (anys enrere compartiren malifetes amb el Panna, de trista memòria per al nostre poble) i les seves lloques–com vulgarment s’anomenen els components de la banda–tenien encerclada la masia. Alguns de aquets bandolers, els anomenats Vallmont i en Vernet, havien jurat la mort a dos dels homes de la casa. Aprofitant la nit, s’amagaren estratègicament, esperant que al matí, quan obrissin les portes del mas per sortir la gent, ells ho aprofitarien per atacar en el moment més adien.
Però el que son les casualitats, una gallina precipità els fets, de manera que al sortir a buscar-la els homes, sis bandits els rodejaren, sis més prengueren la porta, i en Casulleres i en Vernet pujaren l’escala cap a la sala de ball, amb els trabucs a punt.
Podeu imaginar l’esglai d’aquella gent, sorpresos i espantats veient-se encanonats per aquells trabucs. La música calla, les dones xisclen, els nens s’amaguen darrere les faldilles de les seves mares, la núvia plora, els homes han d’aguantar-se les ganes d’intervenir, perquè no poden fer res més que esperar el que ja es veu a venir. A qui busquen aquets desgraciats –es devien preguntar–, que s’atreveixen a atacar precisament en un dia de festa i davant de tanta gent?
No tardaren a saber-ho. Després de manar seure la gent, van fer entrar la resta dels components de la banda, tots armats. Començaren a buscar entre les persones allí reunides. Agafaren dos homes, en Ramon el nuvi, i el seu pare, en Martí Morera, i els lligaren sense miraments. En aquestes que surt la mestressa de la casa, mare i dona dels segrestats, demanat clemència sense aconseguir res més que les mofes d’aquells mals nats. Tot seguit se’ls endugueren, però abans de marxar també prengueren un home anomenat Seuba i el lligaren junt amb els altres.
La festa a la casa desaparegué. La núvia estava desconsolada. La mare desesperada. Amb una mica de sort, pensava, potser amb un rescat s’ha acabarà tot. Els veïns així ho creien. Li donaren suport i, si feia el cas, li oferiren la seva col·laboració.
Però el cas no es resolgué tan fàcilment. Tan sols era un passar comptes per a aquells bandits. L’endemà al matí, en el terme de Sant Genís, a la Sala, separats l’un de l’altre per un bon tros, es trobaren els cossos del pare i del fill degollats. En Seuba, sense cap raó aparent que ell pogués explicar, el deixaren anar. Donava la impressió que sols volien crear terror i por, molta por, a aquella gent.
La casa de cal Perotet se’n va sortir, amb una manera de fer ben pròpia. Quedaren l’avia, la jove i un noi quasi un nen. Arribat el temps, aquest jove es casà amb la víuda del seu germà. D’aquesta manera continuava endavant fins avui una família que no es volgué rendir davant l’adversitat, com d’altres ho feren buscant el refugi i la seguretat de les viles. Ells es quedaren a la terra, lluitant amb ella, per ella i per ells.*

*aquestes pàgines recullen el relat que ens en feu l’avi Joan Morera.

CALENDARI DEL MES DE JULIOL

2011-07-03T18:20:00.006+02:00

03-07-2011. Inauguració d’una nova exposició:

Petites exposicions

d’objectes petits

LA VIDA TRAVÉS DEL TEMPS

Inauguració 3 de juliol a les 12 h.

Visita: Dissabtes de 6 a 8 h de la tarda.

Per grups a hores convingudes.

Telf. 616114999

A través dels rellotges dels nostres avis i àvies, podrem imaginar com passava la seva vida.

Rellotges de casa, de butxaca o despertadors...

A la sala d’exposicions “CAMIL RIBA” dels

Amics de Tous.

No us ho podeu perdre

Us convidem a venir i poder-ne gaudir.

09-07-2011, farem la sortida cultural de l’any. Visitarem Poblet, L’Espluga de Francoli i Montblanc.

Bones vacances a tots els socis i sòcies, en primer lloc, i a tothom qui estima la cultura del nostre poble.

RESUM DEL MES DE JUNY

2011-07-03T18:20:00.005+02:00

-Les activitats d’aquest mes han estat de caire intern, entre altres coses, hem estat organitzant l’arxiu de llibres històrics que hem trobat als arxius, per posar-los a disposició dels historiadors que ho requereixin, com dels estudiants que realitzin treballs de recerca.

LA CÉRVOLA BLANCA o LA LLEGENDA DE LA FOU

2011-06-16T21:50:00.003+02:00

Aquesta llegenda te una vigència per dues raons: que després de les moltes pluges que hem tingut el paratge d ela Fou està esplendorós i es digne de visitar.

L’altra raó es que el primer cap de setmana de juliol a Tous es celebra el segon “Festival de llegendes de Tous” on es podrà escoltar llegendes d’arreu dels paoisos catalans. Hi esteu convidats.

LA CÉRVOLA BLANCA o LA LLEGENDA DE LA FOU

La llegenda de la “Cérvola Blanca” es remunta a l’època feudal, quan els castells i senyorius tenien plena vigència.

La seva transmissió oral, que ens ha arribat fins avui, li ha anat donant diversos matisos de forma, recollits en diverses versions escrites, que presenten un fons comú que no canvia.

En el temps en què succeïren els fets, els senyors del Castell de Tous –diu la llegenda– eren respectats i considerats com a senyors de molta categoria. Tot era prosperitat i benestar. Però, com que no hi ha rosa sense espines, els faltava una descendència a la qual deixar els béns i el seu futur llinatge. Això els tenia ben tristos i malenconiosos.

En aquells dies, els boscos del castell eren espessos, molt més extensos que ara i plens de caça major: senglars, cérvols, llops... La caça era un bon motiu per a organitzar trobades entre els senyors feudals veïns.

En una d’aquestes caceres, quan anaven pel bosc de la Devesa, prop de la Fou, s’aparegué als caçadors, com una centella, una cérvola blanca. Van fer apostes tot seguit, per veure qui l’aconseguiria, però se’ls feu fonedissa i no pogueren ni tan sols seguir-li el rastre. Des d’aquell dia, els caçadors la pogueren veure tres o quatre vegades més, però sempre amb els mateixos resultats.

En l’últim intent per a atrapar-la, aconseguiren acorralar-la entre unes bardisses i l’espadat. Però... per més que buscaren no la van trobar. Només hi havia en el seu lloc una nena de bolquers, blanca com la llet i rossa com un fil d’or. Davant una troballa tan extraordinària, i enmig de la sorpresa general, el senyor se l’endugué amb ell tot dient: “Si Déu no m’ha donat fills, el destí, sigui quin sigui, ens n’ha aconseguit un”. Així, enmig de festes i gran joia, la nena fou adoptada com a filla pels senyors del castell.

Passaren els anys i la noia es convertí en una formosa donzella, envoltada d’admiradors que la pretenien. Però, tant tenia de bonica com de desdenyosa. Amb menyspreu pels pretendents deia fins i tot que seria d’aquell qui li portés viva o morta la cérvola blanca. Els qui li sentien dir això s’esglaiaven perquè sabien que demanava un impossible: mai ningú no havia aconseguit ni veure’n el rastre.

Provaren sort nois vinguts de tot arreu, però, un per un, es donaven per vençuts. Només un persistí més enllà de tota mesura. Estava tan foll per l’amor de la noia, que la gent se’n compadia.

Un dia, extenuat de cansament, es trobava dins de la Fou. Estava assegut al peu d’una balma per descansar una mica. Tot d’una, mentre maleïa la condició capritxosa que el tenia allí, sense saber d’on ni com, sortí un pastor que li preguntà:

–Què us passa que esteu tan abatut?

El jove li explicà el seu desig d’aconseguir la cérvola i el perquè, i li deia que seria capaç de fer el que fos per tal d’aconseguir-ho.

–Potser jo us puc ajudar– li respongué.

–Com?

–A canvi de la vostra ànima.

–Fet.

–Doncs bé, veniu aquí a les dotze de la nit. I quan sentireu la

primera campanada del rellotge del poble, veureu passar la cérvola. Llavors li dispareu i serà vostra.

Dit això, desaparegué. Aquell lloc encara avui és conegut com la Cova del Diable, ja que era ben bé ell sota l’aparença d’un pastor.

A la nit, l’arc tens a les mans i els ulls a l’aguait per a poder veure la cérvola enmig de la foscor, el jove esperava el primer batec de la campana. Al seu so l’animal, com sortit d’enlloc, creuà pel seu davant. Veure la cérvola i disparar la fletxa fou tot u. La sageta la tocà però sols la deixà ferida.

Ell, desesperat, es creia burlat com tantes vegades. Li seguí el rastre de la sang, boscúria endins, pels llocs més tenebrosos d’aquell indret. Quan hagué passat el tros més atapeït, aparegué davant els ulls la visió més fantàstica que ell podia imaginar. Tenia davant seu una meravellosa balma; del cim brollava una cascada cristal·lina que formava un llac d’aigües profundes i verdes, cobertes de voltes de pedra i amb tot el verd pel davant. Però –més extraordinari encara– a la vora del llac la noia que ell estimava tenia sobre la falda la cérvola ferida i la guaria amb les seves mans...

Es llançà als peus de la noia i de genolls li digué:

–Jo he complert la condició que calia perquè fossis meva. En faràs aquesta mercè?

–Compliré la promesa, però abans deixa’m fer-te una proposta.

–Demana’m el que vulguis.

–Doncs, que fugim d’aquest món, per poder viure junts per sempre.

Tant bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre.

Ni ell, ni ella, ni la cérvola tornaren a ser vistos després d’aquell dia.

La llegenda diu que només se’ls pot veure la nit del 24 d’agost, dia de sant Bartomeu, al Toll Gran de la Fou a les dotze de la nit. Però d’allí no n’ha tornat ningú dels qui els han vist: han quedat encantats, convertits en una roca més de les que ja hi ha aquell paratge.*

* Qualsevol fill de Tous us explicarà sense variants aquesta mateixa versió de la llegenda de la Cérvola Blanca.

SORTIDA CULTURAL 2011

2011-06-13T00:17:00.005+02:00

DISSABTE 9 DE JULIOL DE 2011

Sortida de Tous a les 9 del matí, de la Plaça de Fàtima

Arribada a Tous, a les 19.30 del vespre

Visita del Monestir de Poblet (Visita lliure), museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí i Montblanc

Preu socis i sòcies 24 Euros

Preu no socis o sòcies 29 Euros

Inscripcions Ajuntament de Tous i Amics de Tous

fins 7 de juliol de 2011.

També a l’adreça amicsdetous@hotmail.com

CALENDARI DEL MES DE JUNY

2011-06-04T09:27:00.001+02:00

-Durant aquest mes es duran a terme activitats dins de l'Associació, catalogació, arxiu, preparació de les properes activitats, com la sortida cultural el proper 9 de juliol.

RESUM DEL MES DE MAIG

2011-06-04T09:17:00.006+02:00

07-05-2011, es va inaugurà l’exposició de pintures de la Núria Riba. Està tenint molt bona acollida.

16-05-2011, amb els nens i nenes de l’Escola de Tous vàrem anar per les rodalies de la vila per aprendre quines són les plantes que tenim més a mà i conèixer les seves propietats medicinals.

ELS CAPTAIRES

2011-05-15T23:25:00.000+02:00

Avui dia de Sant Isidre m’hi recordat de la cançó que la iaia ens cantava de petits i que surt en aquesta història. Es escrita a la dècada del 1990, i es podria escriure igual avui dia.

ELS CAPTAIRES

De pobres sempre n’hi ha hagut. Uns ho han estat per necessitat, d’altres perquè la inèrcia de la vida els hi ha portat. Les nostres contrades no han estat cap excepció: molta gent anaven a captar, però ho havien de fer seguin les regles.

N’hi havia que per pagar l’almoina – i sovint l’estada d’una nit a la pallissa – cantaven unes rondalles de dolça cantarella, que encara se sentien en les primeries del nostre segle. Recordo la que em cantava la meva iaia, i que començava així: “ Sant Isidro, sant Isidro de la Vila de Madrid, s’ha quedat sens pare i mare i els parents l’han avorrit... “ ella l’havia apresa dels pobres que passaven a captar per la masia.

D’altres posaven en pràctica el costum de “canviar pa per parenostres”. Els pobres captaires resaven parenostres en els llindars de les cases per les ànimes dels difunts de la família, la qual agraïda, els feia caritat amb un bon bocí de pa moreno ben gustós, pastat per la mestressa de la casa.

Els costums han variat, les necessitats també, però els pobres continuen captant. Amb el pas dels anys, l’estil de demanar caritat s’anà modificant. Primer menyspreaven el pa, s’oblidaven dels parenostres i demanaven diners. Quan després de la guerra es tornà a passa gana, el pa tornà a ser bo.

En els nostres dies, tots veiem el rosari de persones que passen per les casses. Cadascú amb un estil ben diferent. Porten estampetes demanant en nom de moltes causes, o venen calendaris i petites coses, com mocadors de paper o bosses d’escombraries a preu més alt que a les tendes, per justificar l’almoina. D’altres demanen diners sense més excusa que la seva necessitat, que és raó de prou pes. Fins i tot hi ha qui diu que ha fet fallida la seva empresa i demana ajuda per sortir-se’n.

L’ajuda a l’indigent és bona i necessària, però no hauria de recaure sempre sobre la massa de la gent del poble, que bé paga puntualment els impostos, amb la part corresponents a ajuda social. Però el cert és que una gran majoria de gent necessitada, si no fossin les institucions paral·leles de l’Església o de la societat civil, moltes vegades es quedaria completament desatesa.

S’ha avançat molt en el nostre segle, s’han aconseguit moltes millores socials, però la lacra social de la gent indigent en lloc d’arreglar-se, sembla que empitjora. Això ens ve a dir que la sensació que tenim que hem millorat molt, no és certa. Fins que no siguem capaços de donar solució a aquestes persones, a les quals no queda cap esperança, no podrem dir, ni fort ni flux, que la igualtat i la justícia van de bracet amb la democràcia. Sols aquest és el mitja que ens ha de permetre treballar per a aconseguir una vida millor per a tothom.*

* A partir de testimonis diversos, i sobretot El sol de Tous.

CALENDARI DEL MES DE MAIG

2011-05-05T16:12:00.003+02:00

07-05-2011, Inauguració de l'exposició "Una mirada a Tous" de l'artista local Núria Riba. La majoria són paisatges de Tous pintats d’una manera molt novedosa i original. La Núria utilitza diferents técniques per elaborar les seves obres.

L'acte inaugural serà el dissabte dia 7, a les 8 h. de la tarda. Obert cada setmana, els dissabtes de 6 a 8 hores de la tarda, i els diumenges de 12 a 14 hores de la tarda.

-Anirem un dia amb els nens i nenes de l’escola a conèixer les plantes remeieres al voltant del poble.

RESUM D’ABRIL

2011-05-04T16:11:00.004+02:00

11-04-2011, amb els nens i nenes de 1r, i 2n, de l’Escola Cérvola Blanca, vam anar a veure i conéixer el rec i els horts del poble.

23-04-2011, Diada de Sant Jordi, tot i el mal temps, varem posar una parada de roses a la Plaça de Fàtima. El cas és que, tot i la pluja, el dia de Sant Jordi es va poder celebrar.

QUINA PROCESSÓ

2011-04-16T16:22:00.003+02:00

(Ara que ja arriba la Setmana Santa, aquesta història es fa adient, del llibre Tous Memòria Viva, d´Elisa Vidal Mas)

L’hivern havia estat molt dur, sec i fred, i es presentava per endavant una mala anyada. Durant la primavera tothom feia més economies que de costum i es preparava per a la mala collita que es preveia.

En el cor de la Setmana Santa, el Dijous Sant, quan la processó passava per carrer de les Eixides Altes –el carreró d’escales còncaves que porten a dalt les eres– la gent començaren a sentir una remor que els deixà ben esglaiats.

–Què deuen ser aquest udols tan esgarrifosos? – es preguntaven els

uns als altres.

És impossible que els llops hagin arribat fins al poble – es deien.

Una cosa així no s’hauria vist mai.

Tothom avançava el pas, però com que la processó era tan llarga i el carrer estret com un embut, la gent es començà a esparvera. Tan es van espantar, que quan els llops començaven a baixar en ramada per les escales, la gent es ficava en els primers portals que trobaven, fugint esperitats.

Com passa molt sovint, quan ja no es pot esperar l’ajut de la terra, tots posem els ulls al cel i ens recordem de Déu, la Verge i els sants. Així ho van fer en moltes ocasions els nostres avantpassats. També en aquell moment la gent del poble es recordaren de la Mare de Déu de Sentfores, per implorar-li la seva intercessió, demanar-li que els ajudés a sortir d’aquell mal pas.

Els homes, que foren els últims de fugir, observaren que els llops es quedaven a una certa distancia d’ells, i d’això deduïren amb molt bon seny que la llum de les atxes i les espelmes els deturava. Llavors ajuntaren totes les flames fent pinya i avançaren cap al ramat de llops, que eren de 25 a 30 individus, fent-los retrocedir de mica en mica, fins que aconseguiren foragitar-los tots.

I l’única explicació que la gent trobà per el comportament d’aquelles bèsties, a més de la gana que comportava la secada, és que tenien com a cap de ramat un llop molt atrevit i intel·ligent: l’Escuat. Aquest llop, de petit va ser criat al poble de Bellprat per una família, fins que, ja gran, s’escapà cap a la serra i s’ajuntà als llops feréstecs. Per això no se li feia estrany atansar-se a llocs habitats.

D’aquest fet se’n parlà anys i anys i el seu record quedà durant molt de temps, en la figura d’un ex-vot, que la gent del poble havia portat a la Mare de Déu de Sentfores, per donar-li gràcies pel gran favor rebut.

Avui ja no hi és aquest ex-vot, però gràcies a la iaia Assumpció, que guardava aquest record en la memòria, he pogut recollir aquesta història, que dóna fe d’una part de la vida de la nostra gent en aquells dies.

És cert que la vida d’abans era més tranquil·la però, com hem vist, no els calien cotxes per tenir ensurts als seus carrers.*

· Fet explicat per la iaia Assumpció de cal Boladeras.

PROPERES ACTIVITATS

2011-04-01T22:45:00.003+02:00

V SORTIDA CULTURAL
a L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ
Visita del Museu de la Vida Rural i altres sorpreses¡¡¡¡¡¡
9 DE JULIOL DE 2011

CALENDARI D’ABRIL

2011-04-01T21:49:00.002+02:00

10-04-2011, participarem a la “Botiga al carrer” que se celebrarà al carrer Carretera.

11-04-2011, anirem a l’escola i amb els nens i nenes visitarem i resseguirem els horts i el rec de la Passada.

23-04-2011, Sant Jordi, encara que sigui Dissabte Sant vendrem roses a la Plaça de Fàtima, com en els darrers anys.

RESUM DE MARÇ

2011-04-01T21:43:00.003+02:00

06-03-2011, es va inaugurar l’exposició “Motos de Tous en el temps” a càrrec d’Albert Vidal, amb un gran número de motos, totes de veïns de Tous.

Sens dubte és l'exposició en que ha passat més públic des de l’any 2005 en que varem començar a fer una exposició cada dos mesos.

25-03-2011, amb els nens i nenes de l’escola varem treballar el tema de les feines de pagès: llaurar, sembrar, segar i batre, tal com es feien abans de arribar les màquines.

Després al local dels Amics de Tous, van mirar i tocà eines del camp que hi han guardades.

Per completar la tarda van visitar l’exposició les “Motos de Tous en el temps”

EL ROSER SILVESTRE

2011-03-15T22:10:00.002+01:00

Ara ja a les portes dela primavera, li podem fer homenatge amb aquest roser tan particular.

EL ROSER SILVESTRE

Tinc el record molt clar d’aquells matins: amb el falçó a la mà, al costat de les portadores dels raïms, mirant els homes com els ataconaven, escoltant les converses i mandrejant, esmunyint-nos la canalla tant com podíem de la tasca encomanada. Els meus germans i jo érem com un eixam de mosques que molestàvem a tothom, sortíem per qualsevol cantó, ens ficàvem per entre les cames del collidors... fins que ens posaven a collir raïms al costat d’una persona gran. Encara que ben poc ajudàvem.

La vinya de sota la masia, era la nostra preferida. Com cada any, ja esperàvem que ens expliquessin la història de la avia Margarida. Bé, prou sabíem que hi era enterrada, en el marge que dóna al cantó del sol. I que (perquè mai ningú no ho oblidés) els seus fills hi havien plantat un roser silvestre que encara hi és, si no el mateix, sí un altre d’igual. Lloc sagrat per la família. Cap criatura no podia tocar ni una rosa, sota pena d’una bona surra.

Per nosaltres era una realitat que no se’ns feia gens estranya. Havíem conviscut amb ella des de sempre. Però amb els anys vaig voler saber més coses d’aquella persona que m’havia precedit.

D’aquesta història només en sabíem això: que feia molts anys, tres-cents i escaig, que en un any de pestilència, la pesta arribà al nostre poble i que la gent va morir en abundor.

De tal manera es morien, que al cementiri no es donava l’abast per poder-los enterrar.

La mort també arribà a casa nostra, i entre d’altres la mestressa de la casa va morir.

Ella era tan jove i bonica, era una dona eixerida, el puntal de l’heretat. El marit, els fills estaven desconsolats. Però la crua realitat no deixava temps per a condolences, ni per ha planys, ni per a plors. Calia enterrar-la tot seguit i fer neteja, perquè amb la pesta no hi valien les lamentacions.

Però les dificultats mai ni vénen soles, i ells sabien prou bé el que passava al poble. A més, era necessari anar-hi amb el carro i es temien que quan arribés el cos de la seva mare al cementiri, aniria a parar a la pila de cossos que esperaven rebre sepultura.

Davant d’aquesta perspectiva calia buscar una solució. Decidiren enterrar la seva mare en el marge de sota la casa on havia nascut i viscut. I en aquell lloc plantaren en sa memòria un roser silvestre, que els recordes per sempre més que allí la deixaren reposar.

Així ens ho explicava l’avi, tal com a ell –ens deia– li havien explicat quan era un nen com nosaltres.

Aquest marge mai no es toca per cap raó, ni es pot collir cap rosa d’aquell roser. És sagrat. És de l’àvia Margarida, que hi descansa en pau des del dia que morí. Va ser un dia de la primavera de 1652, mentre guerra i pesta senyorejaven pel país.

CALENDARI DE MARÇ

2011-03-02T20:49:00.003+01:00

06-03-2011, s’inaugurarà una nova exposició, a càrrec d' Albert Vidal, amb una gran col·lecció de motos, entre les quals destaca un Biscúter, molt ben conservat.

Horari, dissabtes de 6 a 8 h. de la tarda. Diumenges de 12 a 2 del matí. Fins al dia 24 d’abril.

-Durant aquest mes, també realitzarem alguna activitat amb els nens i nenes de l'escola.

RESUM DE FEBRER

2011-03-02T20:45:00.003+01:00

18-02-2011. Amb els nens i nenes de l’escola vam reviure durant una bona estona les llegendes del poble. A la sala d'exposicions Camil Riba, vam gaudir dels treballs artesanals realitzats per les cosidores de Tous, una feina molt ben elaborada. Entre les peces es podien veure treballs singulars i coloristes. L'experiència va ser molt agradable i vam divertir-nos molt. Esperem repetir, ben aviat, experiències com aquesta.

EL TRAGINER I LA SEVA DONA

2011-02-20T22:10:00.004+01:00

(Aquesta història ens l'explica Elisa vidal en el seu llibre "Tous memòria Viva")

Els mercaders i comerciants, tant de vi o com de gra, proliferaren en el nostre poble durant el segle XX.

Els traginers de vi anaven amb les seves rècules de mules i amb el carro carregat de bots de vi, portant-los per tota la nostra terra, des del Pirineu fins a l’Aragó, o a vora mar.

Les rutes eren dures i llargues. Les nits les passaven en hostals i fondes, junt a altres traginers i viatgers de tota mena.. Quan arribava la nit les hores donaven per a molt i com que els entreteniments no eren gaire variats, passaven l’estona quasi sempre jugant, sobretot a les cartes. I, ja se sap, hi havia qui feia de la distracció un plaer i qui en feia un vici o una obsessió.

De sempre he sentit explicar que un d’aquets traginers fill del nostre poble i tractant de vi, era tan donat al joc que no sabia tenir mesura.

Una de les vegades que havia sortit de viatge, tardava molt a tornar. Els dies passaven. Fins i tot arribà al poble el rumor que havia mort ja feia dies. Però la seva dona, que el coneixia prou bé, no s’ho empassava. Deixà els nens a càrrec d’una veïna, i va anar a buscar-lo pel seu compte, resseguint les parades que feien els traginers.

Ningú no en sabia res, ni l’havia vist enlloc. Era com si s’hagués fos. Fins que arribà en un punt on rebé respostes no gaire convincents. Ella en deduí que el marit desaparegut no devia parar gaire lluny. Aviat les sospites foren un fet cert i el va trobar que tornava a peu cap a casa.

Ningú que no fos ella l’hauria reconegut. Semblava un perdulari: brut, barbut, esparracat, feia camí sense un ral a la butxaca, ni carro, ni animals (dels sis que n’havia tingut). Arrossegava, això si, molta gana endarrerida i una vergonya majúscula que li havia impedit fins aleshores de tornar al seu poble. Ell mateix havia fet córrer el rumor de la seva mort.

La seva dona, que ja estava curada d’espants, sabia bé el que calia fer. El féu menjar i endreçar i ella anà tot seguit a demanar el que havien de menester per a poder tornar a començar.

Compraren un altre carro, algun animal i de mica en mica se’n sortiren. Ella sabia que la cosa no duraria, però almenys durant una bona temporada el marit faria bondat. Ja es cuidaria ella de lligar-lo ben curt.

Pràctica com era, pensava que l’endemà “Déu hi darà” Però era aleshores amb els fills petits quan havia de posar el menjar a taula cada dia... *

* Història recollida de la meva iaia Rosa.

CALENDARI DE FEBRER

2011-02-03T23:22:00.002+01:00

Aquest mes serà tranquil·let, no hi ha activitats exteriors a organitzar, mentrestant anirem preparant les properes activitats, Sant Jordi, la sortida cultural, entre d'altres. Durant el febrer la feina es centrarà en el local dels Amics, amb activitats internes, arxiu, catalogació, treball en els diferents projectes que duem a terme.

18-02-2011, Anirem a l’escola. Es preveu visitar l’exposició FIL I AGULLA, i després anar a veure un dels nostres artesans, el fuster de la carretera.

RESUM MES DE GENER

2011-02-03T23:12:00.004+01:00

02-01-2011, es va inaugurar l’exposició FIL I AGULLA a càrrec de la Dolors i l' Ester Moreno, a la sala Camil Riba.
Estarà oberta tots els dissabtes de 5 a 7 de la tarda i els diumenges de 12 a 14h, fins el 17 de febrer.

24-01-2011, amb els nens i nenes de l’escola es va visitar l'església del poble. També se'ls hi va explicar la llegenda de La Bruixa, va ser una tarda rodona.
29-01-2011, Assemblea General Ordinària de l'Associació. Es va fer memòria de les activitats realitzades al 2010; es van presentar les activitats pel 2011, entre elles el recull fotogràfic que s'està duent a terme i coordinats per socis de l'Associació, la sortida cultural, les exposicions de l'any...; es van presentar els comptes del 2010 i el pressupost pel 2011. Vam acabar la tarda amb un berenar amb els socis i sòcies assitents.

Puntualment anirem informant de les activitats que anem organitzant cada mes.

L'HOME SENSE NAS

2011-01-15T23:24:00.003+01:00

Del llibre "TousMemòria Viva" d'Elisa Vidal.

L’HOME SENSE NAS

Aquest es un cas de per si curiós que ens fa veure com sobrevivia la gent del segle XIX.
En aquell temps, la gent, per anar arreu, viatjava quasi sempre a peu o amb muntura de ruc o mul i, només els qui podien, a cavall.
Un marxant, que de molts anys enrere seguia la seva ruta acostumada, féu nit en un molí de Fransola, on sempre que passava l’acollien molt bé. Entre els moliners i ell hi havia una bona amistat, de tal manera que quan es veien, un o dos cops a l’any, s’explicaven tot el que els havia passat en aquell temps. Aquesta vegada, la molinera li explica que aquell mateix dia havien venut un porc que els sobrava, amb tan bona sort que els n’havien donat sis duros i que ella se’n sentia afortunada i feliç.
El marxant, sentint-la parlar, no pogué menys que comparar la sort d’aquella senzilla gent amb la mala tongada que ell portava, i tot d’una es trobà cabdellant si havia d’aprofitar o no aquella oportunitat. Tot i l’amistat que semblava que els tenia, pogué més l’avarícia. Així que es decidí a actuar. A la nit, es posà a buscar els diners per tot arreu on creia que podien ser. Però la molinera va sentir soroll i es llevà a veure què passava. Quan s’adonà que els volien robar, es posà a cridar, per alertar la casa.
Amb la disputa que es creà, lluitarem el moliner i el marxant a cops de puny i esgarrapades. Enmig de la lluita, el marxant – de una queixalada – arrencà tot el nas del moliner. Aquest pobre, de resultes de la ferida, moriria al cap d’un any.
Mentre lluitaven, la mestressa anà a demanar ajut als veïns de les masies més properes – que no eren gaire lluny – i al sometent. Perseguiren al marxant fugitiu fins que el trobaren. Li donaren la veu d’alto, però com que no s’aturava, li dispararen per l’esquena, i el deixaren mort a la vora d’un rierol.
Després d’aquest fets, mentre ho anaren a denunciar a les autoritats, el mort quedà abandonat on havia caigut sense ningú que el vetllés. Els gossos del molí el trobaren i se li menjaren bona part de la carn al voltant de la ferida.
En el judici, que se celebrà per aclarir que havia passat, no es pogué saber mai que havia disparat el tret mortal, ja que ningú volgué parlar. Els veïns es protegien els uns als altres de la mateixa manera que en moments de perill i necessitat s’ajudaven, tot oblidant-se de les petites coses que els separaven.
Aquests i d’altres fets, me’ls ha explicat una àvia molt eixerida, de més de vuitanta anys. Ella, encara que es nascuda a Tous, té arrels a Miralles i recorda aquests fets de sentir-los explicar al seu avi, quan de petita anava a passar temporades al seu costat.*

* Fet explicar per la iaia Assumpció de cal Boladeras.

CALENDARI DEL MES DE GENER

2011-01-01T22:50:00.003+01:00

02-01-2011, inauguració de la primera exposició d’aquest any, FIL I AGULLA, a càrrec de Dolors i Esther Moreno, a la sala Camil Riba, de les 17 a les 20 hores.
Obert cada dissabte de 17 a 19 hores i els diumenges de 12 a 14 h.

29-01-2011, Assemblea General Ordinària de socis i sòcies, al Local dels Amics de Tous. A les 5 de la tarda en primera convocatòria i a les 5’30 en segona convocatòria. En acabar els socis i sòcies berenarem junts.

RESUM DEL MES DE DESEMBRE

2011-01-01T22:45:00.005+01:00

12-12-2010, el mercat de Santa Llúcia i els tallers solidaris en benefici de la MARATÓ de TV3, va ser tot un èxit. Amb la col•laboració de la gent del poble es van recollir 580 euros. Gràcies a tothom.

LES DIDES I ELS ESCANYATS DE LLET

2010-12-15T15:53:00.001+01:00

(Història extreta del llibre "Tous Memòria Viva" d´Elisa Vidal Mas)

La dida és en la nostra cultura una figura prou coneguda. En altres temps eren o bé una necessitat o bé un luxe que permetia a les famílies que els era necessari, fer bon ús dels seus serveis.
No totes les dides ho eren per les mateixes circumstàncies. Era freqüent que quan a una mare se li moria un fill nadó, es donava veus en els llocs propers i molt sovint es trobava que en alguna família la mare no podia alletar el seu fill, per la qual cosa necessitava amb urgència una mare de lloguer que la suplís.
El lloguer es pagava en metàl•lic, quasi sempre mensual i es feia de comú acord.
La majoria de la gent de mitjana edat ha sentit explicar a casa seva el cas d’una dida de la família o bé d’algú del poble.
Fins que no hi hagué les llets preparades, les dides tingueren vigència i d’això no fa gaires anys.
Quan no es trobava cap dida tenien que recórrer a situacions d’emergència, com demanar ajuda a alguna veïna. Si era per pocs dies aquesta acceptava compartir la seva llet, entre el seu fill i el de la mare que no en tenia, però només fins trobar una dida. O bé se sap de qui va prendre una cabra per dida, que alletava el nen directament fins que era prou grandet.
En la majoria dels casos, les dides eren una necessitat de supervivència. Però no sempre era així. Moltes famílies benestants de la burgesia local, necessitaven dides per qüestions molt més prosaiques. Senzillament no s’estilava que una mare amb cert nivell social, cries el seu fill ella mateixa. Per això anaven a pagès a buscar una dida, i li duien la criatura perquè la fes créixer.
La dida era quasi sempre algú que alletava el seu fill i que per criar un nen de lloguer, desmamava el propi, fos de l’edat que fos.
Molt hi hauria a dir sobre aquests comportament, que feia deixar el fill, gairebé sempre en famílies de recursos molt limitats tant culturals com materials i sanitaris, i amb l’única raó de la conveniència social.
Només la misèria feia que una mare negués la llet al seu propi fill per vendre-la a un altre. El que era ben cert, és que la relació entre la mare i el fill de llet creava un vincle molt fort, de tal manera que passava a ser part de la família que la acollia de per vida, perquè aquestes criatures – a més de llet – aconseguien l’amor de la família amb la que vivien com si fossin un fill més.
Els nens un cop acabada la cria de llet, tornaven a casa seva, amb uns pares i germans que de fet no coneixien. Era com si els arranquessin del seu medi natural. Per això no és estrany que quan anaven creixent, tot sovint anessin a veure a la seva mare de llet, amb un afecte molt especial.
Cas a part eren els nens desmamats per força. Se’ls anomenava els “escanyats de llet”. Aquest sobrenom era perquè en quedar-se sense llet materna massa menuts, els havien d’alimentar amb qualsevol cosa: llet d’ametlles xafades, pa amb vi, sopes de seva o d’all, fins pa mastegat amb arengada i altres coses per l’estil. Era veu popular que creixien desnerits i migrats perquè els faltava la llet de la seva mare quan més falta els feia. Per això eren dèbils i delicats de salut.
La dida i els escanyats de llet, són entre moltes altres, dues figures del nostre ventall de personatges, que han esdevingut populars. Sens dubte, cada figura popular te la seva història al darrere, que és molt interessant d’esbrinar. *

* Font: L’avi Ramon Fontcuberta i la iaia Lola de cal Salla.

Mercat de Santa Llúcia i els tallers solidaris per a la Marató de TV3

2010-12-13T19:15:00.006+01:00

MERCAT DE SANTA LLÚCIA I ELS TALLERS SOLIDARIS

Col•laborem amb la Marató de TV3
Contra les lesions medul•lars i cerebrals adquirides

El diumenge dia 12 de desembre de 2010, de les 10.30 a les 13.30 van fer el mercat de Santa Llúcia i els tallers solidaris. Va ser una matinal agraïda, ja que va fer bon temps i hi van haver moltes paradetes amb tions, sabó natural, articles de llana, articles de decoració nadalenca, flors i figures de fang, joies, ampolles de vidre gravades amb sorra, mocadors del Ball de Faixes i fins hi tot “palomites”. Per acabar d’animar el matí es van fer els tallers solidaris que van consistir en las construcció d’un pot de cartró pels llapis o els colors i un altre taller de roba. També hi va haver un taller de maquillatge que va tenir molt èxit. Durant el matí es van poder fer rodones per a la Marató en un quadre que al final del matí es va subhastar amb un preu final de 30 Euros que aniran per a la Marató.
Amb aquesta activitat i amb les guardioles que estan a les botigues fins el dia 18 de desembre, volem aportar un granet de sorra per a col•laborar amb la Marató de TV3 i el diumenge dia 19 fer la donació dels diners recollits, per tirar amb aquesta iniciativa que ajuda als professionals a poder investigar per trobar remei a moltes malalties que encara no es poden curar.
Agrair a totes les entitats i persones que han pogut fer possible aquesta activitat un any més.

CALENDARI DEL MES DE DESEMBRE

2010-12-01T16:16:00.002+01:00

12-12-2010, celebrarem el mercat o fira de Santa Llúcia, en favor de la MARATÓ de TV3, que ja portem uns anys participant-hi.

Anirem un dia a l´escola a parlar amb els nens.

A tots els nostres seguidors:UN BON NADAL I FELIÇ ANY 2011. Desitjant que sigui més generós amb tothom, que el any que estem acabant.

RESUM DEL MES DE NOVEMBRE

2010-12-01T15:43:00.004+01:00

-06-11-2010, Es va inaugurà una exposició de pintures a càrrec del veí de Tous Enric Mir, pintades sobre tela i sobre fusta. Tot un èxit, sobretot cal destacar que són paisatges de Tous. Encara es poden veure a la sala Camil Riba.

07-11-2010, les visites al Castell de Tous van ser tot un èxit, superant els assistents un cop més.

-El mercat que va omplir un any més tot el llarg del C/ Carretera, va anar prou be.

18-11-2010, vàrem anar a l'escola explicant als nens coses de Tous, i visitant una barraca de pedra seca, per fer coneixer als nens tot aquest món des de dins.

LA SENYORA DE TOUS

2010-11-15T21:48:00.002+01:00

Aquesta llegenda de Tous es una de les més estimades per la nostra gent.
Del llibre "Tous memòria Viva " d´Elisa Vidal Mas

La contalla de la senyora de Tous és la nostra llegenda per excel·lència. És de totes, la que el poble ha fet més seva. És l’única llegenda que – parlis amb qui vulguis dels veïns del poble – tothom l’explica igual, sense canviar res de res. Ha estat escrita cent vegades i cent més s’escriurà.

Diu la llegenda que hi havia al castell de Tous una senyora capriciosa i llaminera, molt difícil d’acontentar: de tan acostumada que estava al luxe i a la bona vida, qualsevol refinament li semblava poc.

La bona taula era la seva perdició. Només volia exquisitats.

Entre els àpats opulents i les disbauxes que els seguien, semblava com si la senyora tingués riqueses sens fi. Als pobres cuiners els tenia martiritzats.

Però hi va haver un cuiner que li durà una mica més que els altres: li havia fet descobrir que els cervellets de canari eren boníssims. Però tan bon punt començar d’escassejar aquest aliment tan rar, la feina del cuiner es va acabar.

Un altre, li serví un deliciós suquet d’ossos, molt ben amanits. Quan li preguntà que era el que li donava aquell gust tan bo, el cuiner respongué: “És el moll de l’os de bens negres, només de bens negres”. Des d’aquell dia sols volia aquell menjar, i cap altre la satisfeia. Primer s’acabaren els bens negres dels seus ramats, després els bens negres de les seves contrades.

Tan difícil es feia trobar-los, que la senyora del castell va acabar tots els seus recursos, va haver de vendre moltes possessions i empenyorar-se per tos costats. Aviat es va arruïnar. I els seus creditors es quedaren amb les poques propietats que encara li pertanyien.

En tal situació i desposseïda de tot, es veié obligada a demanar caritat anant de casa en casa per poder malviure. Voltant per les masies que un dia foren seves, es diu que en una d’elles la mestressa li donà un crostó de pa i unes nous.

Era tanta la gana que duia endarrerida, que mentre menjava aquell pa amb nous les llàgrimes li vingueren als ulls. Quan li preguntaren que li passava, ella digué, planyent-se del seu infortuni: “Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara avui fora la senyora de Tous”.

Una constatació curiosa és que quan parles d’aquest fet amb qualsevol persona de les masies del poble , et fa saber, molt cofoi, que era a casa seva on van donar el pa i nous a la senyora del castell de Tous. I és que les llegendes, quan arriben a certa distància en el temps, es tornen propietat de tothom.*

*Aquesta llegenda, com la de la Cérvola Blanca, és recordada per tothom del poble amb gairebé idèntiques expressions.

2010-11-01T21:59:00.002+01:00

EXPOSICIÓ "PAISATGES DE TOUS"
Enric Mir i Malé
Inauguració: dia 6 de novembre de 2010, a les 12:30 h.
Obert divendres i dissabtes de 18 a 20 h. diumenges de 12 a 13 h. fins el 24 de desembre
SALA D’EXPOSICIONS CAMIL RIBA
Carrer Escoles 15. Sant Martí de Tous

CALENDARI DEL MES DE NOVEMBRE

2010-11-01T17:58:00.001+01:00

-07-11-2010, des dels Amics es fan com els darrers anys visites guiades al Castell de Tous, de les 11 h. del matí fins a les 13 h. Entrada gratuita.
A partir de les 11 a les portes del Castell es reparteixen tiquets amb l’hora que cada grup entrarà. Entrada gratuïta.
-El mateix dia 7-11- 10, participarem en el mercat popular que es farà al matí als carrers de Tous.

RESUM DEL MES D’OCTUBRE

2010-11-01T17:42:00.005+01:00

-22-10-10, La conferència “Tous i la Catalunya central en els s. X i XI” a càrrec del Sr. Joan Salvador Montoriol, es va porta a terme en la sala d’exposicions dels Amics de Tous. Molt interessant.

-24-10-10, Lliurament dels XIII premis Catalunya de Cal·ligrafia celebrats a Sant Martí de Tous. A la fotografia es pot veure al President dels Premis Catalunya de Cal·ligrafia, Sr. Antoni Argelich, el representant de l’Ajuntament i Regidor de Cultura Sr. Pau Mir, el President dels Amics de Tous, Sr. Josep Senserrich i els guanyadors del concurs, Sr. Josep Anton Jiménez premiat amb el 2n premi i el Sr. Enric Mir, guanyador del 1r premi.

2010-10-17T16:43:00.001+02:00

ELS SEGLES X i XI
A TOUS
I A LA CATALUNYA CENTRAL

CONFERÈNCIA
a càrrec de
JOAN SALVADOR MONTORIOL
Profesor de la Universitat de Lleida

Divendres 22 d´octubre de 2010
A 2/4 de 10 del vespre

Sala Camil Riba
Associació Amics de Tous

Organitza: Els Amics de Tous
En el 1050 aniversari del lloc de Tous

INQUISICIÓ I BRUIXES

2010-10-15T19:33:00.002+02:00

(Escrit extret del llibre "Tous Memòria viva", d'Elisa Vidal Mas)

Dia per altre, en els mitjans de comunicació surt la notícia d’un infant que ha estat maltractat, apallissat, fins i tot mort, pels seus pares. És espaordidor sentir o llegir el relat dels fets. Sembla impossible que un ésser humà pugui abusar d’un infant d’una manera tan brutal i sàdica. I menys comprensible és que els danys els faci un, o tots dos progenitors. És un fet tan quotidià que esborrona pensar la freqüència amb què es produeix.
De vegades ens preguntem com és possible que això passi en els nostres dies. Abans no passaven aquestes coses, ens diem. Almenys no ens ho deien i no ho sabíem. És que no passaven? Era més còmode creure en accidents i coses per l’estil. Tothom es quedava més tranquil. Com que els afectats no tenien res que els pogués inculpa, qualsevol mentida ben justificada, quasi sempre servia per justificar-se.
En un document del 1624 hem trobat un fet que, als ulls del que sabem avui, són sens dubte mals tractes, però en aquell temps tingueren un desenllaç ben singular. El pare d’una nena maltractada ho explicava així al sots-veguer de la ciutat d’Igualada.
“La nit prop-passada entre les dues i tres hores de la matinada poc més o menys, estant reposant al llit acompanyat de la meva dona i una filla de dos mesos, hem sentit que plorava, hem anat a veure que volia. Després m’he llevat i he anat a la plaça de la present vila per llogar quatre garbés, que per segar els blats hauré de menester i quan he tornat a casa, la dita ma muller m’ha dit que ella havia donat de mamar a la dita sa filla i mia: després l’ha posada en el capsal del llit i en fer-li un peto s’ha adonat que dita minyoneta no respirava i en mirar que passava, l’ha alçada i l’ha trobada morta”. Fins aquí l’explicació que feia el pare dels fets succeïts aquella nit.
La versió del sots-veguer explicava així el cas, d’una altra manera en l’acte que ell va aixecar.
“Per haver-me cridat i demanat en casa de Geroni Rossell, sombrerer de la present vila a on he vist i m’han ensenyat una minyoneta d’edat de dos mesos poc més o menys, morta, la qual, segons los senyals que apareixen en sa persona, fou morta en la nit prop-passada amb força i violència, ja que clarament es veu en lo segí i ventre; també es veu clarament que sota les aixelles ha estat apretada i colpejada amb dita opressió. Dita minyona ha estat morta”.
L’explicació del pare per a donar raó dels fets fou aquesta:
“A la minyona segons entenc l’han morta algunes dones veïnes, molt mentideres, vulgarment dites bruixes, en la nit prop-passada, que han entrat a casa d’amagat”.
Quina excusa més còmoda i imaginativa. En el nostre temps, ningú no se l’empassaria. Però la culpa es molt negra i no la vol ningú. Per això en aquella època, tan els pares com al sots-veguer, els resultà menys complicat acceptar com un fet aquesta estranya explicació. En aquells temps en què la Inquisició resolia aquests casos, un desenllaç semblant era una solució possible. I si de passada algú es treia de sobre persones que no els queien bé...*

*Font: Arxiu Històric comarcal d’Igualada.

XIII PREMIS CATALUNYA DE CAL·LIGRAFIA

2010-10-12T17:06:00.001+02:00

XIII PREMIS CATALUNYA DE CAL•LIGRAFIA
SANT MARTÍ DE TOUS 2010

Bases
1. Les persones interessades s’hauran d’inscriure a l’Ajuntament de Sant Martí de Tous al C/ Escoles, 12de Sant Martí de Tous, tel. 938096002 i amb c. Electrònic
st.martitous@diba.cat o be a l’Associació Amics de Sant Martí de Tous. Al tel. 938096280 i amb c. electrònit amicsdetous@hotmail.com
2. L’obra ha de ser original i escrita amb alfabet llatí (lletra carolina), sobre
pergamí, amb unes dimensions màximes de 30X30 cm. i mínimes de 10X10 cm.
Es proporcionarà gratuïtament pergamí als participants que ho desitgin.
3. Només s’acceptarà una obra per cada participant.
4. L’obra anirà signada i acompanyada d’una breu descripció dels instruments i materials emprats.
5. Els premis no podran quedar deserts, i estan dotats amb:
1r. premi 600 euros
2n. premi 300 euros
Las obres premiades quedaran en propietat de l’Ajuntament de St. Martí de Tous.
El jurat no podrà dividir els premis, però podrà fer les mencions honorífiques que cregui necessàries.
Tots els assistents a l’acte de lliurament dels premis podran exercit el seu vot per decidir el guanyador, passant així a formar part del jurat.
6 Text obligatori (total o parcial a conveniència):

In Dei nomine. Ego Borrellus, gracia Dei chomes et marchio, tibi fideli meo Isarno. Certum quidem manisfestum est enim quia placuit michi et placet / ut tibi iam dictofideli meo donacionemtibi fecissem sicuti et facio ipsa rocheta que vocabulum est ad fontanes quod ienitortuus Sallaprimus / primus aprehendidit de istis temporibus qui est ipsa rocheta cum ipso alodes in comitatum minorisa iusta chir alto, et afrontat ipso kastro / quod vocabulum est rocheta, simul cum suas fines vel agacencias; de orientis in termine de Touos ad ipsa albareda et ascendit in ipsa serra qui diui.

7. S’admetrà la presentació de les obres fins el 20 d’octubre de 2010, a les 13:30h. a l’Ajuntament de Sant Martí de Tous. c/ Escoles, 12, de Sant Martí de Tous. Tel 938096002 i c. electrònic st.martitous@diba.cat.
8. El lliurament de premis serà el dia 24 d’octubre de 2010, a partir de les 18 h. a
La sala d’Exposicions Camil Riba, c/Escoles, 15. de l’Associació Amics de Tous.
9. Les obres participants formaran part d’una exposició.
A partir del 10 de gener de 2011, les obres no premiades es podran recollir a l’Ajuntament de Sant Martí de Tous.
Les obres participants podran formar part, també, d’una exposició itinerant.
10. La inscripció als XIII Premis Catalunya de Cal•ligrafia te un cost de 40 euros i és gratuïta per als participants del curs que s’ha dut a terme enguany a Tous.
11. La inscripció i participació als Premis suposa l’acceptació d’aquestes bases.

CALENDARI DEL MES D’OCTUBRE

2010-10-04T16:22:00.000+02:00

-Durant tot el mes de octubre cada dissabte de 5 a 7 es podrà veure la exposició dels treballs de cal•ligrafia, que han fet els alumnes del curs que s’ha fet amb motiu del 13 concurs de “Cal•ligrafia de Catalunya, de Sant Martí de Tous”, que es clourà amb l’entrega de premis el dia 24 d’octubre.
El dia dels premis es portaran a terme a més d’altres actes lligats amb el mateix tema: el professor i promotor del concurs, a fet un gran mural que es pot veure en l’exposició amb caràcters antics, que aquell dia es posarà a la venda en porcions, a un preu mòdic, per poder comprar arbres i plantar-los per fer un bosquet, en un lloc nou dels voltants de les últimes cases que s’han fet.

-22-10-10, Conferencia sobre Tous en la Catalunya central del s. X, a càrrec del professor universitari Joan Salvador Montoriol. (informació més endavant.)

-Aquest mes començarem a anar a l’escola del poble amb els nens de primer i segon a explicar coses del poble.
També anirem un dia a explicar una llegenda als més petits de 3, 4 i 5 anys.

RESUM DEL MES DE SETEMBRE

2010-10-01T21:54:00.003+02:00

16-09-10, la sortida cultural a Terrassa va ser molt interessant, tots ens ho vàrem passar d'allò més bé. És una llàstima que tenint-ho tan a mà, no hi anem tots a conèixer-ho.

/>

26-09-10, la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni van ser un èxit absolut, amb cinc grups diferents es va fer la visita guiada a la Masia Albareda, de la qual tothom en va sortir molt satisfet.

ELS MARXANTS

2010-09-16T21:25:00.002+02:00

(Com cada mes una altre història del llibre "Tous memòria viva" d'Elisa vidal Mas.)

Temps era temps, quan una lliura, any rere any i segle rere segle sempre igual, les coses no canviaven gaire en cap aspecte de la vida quotidiana. La gent tendia a ser autosuficient i necessitava poques coses del món exterior: alguna cana de roba, estris de cosir, algun utensili de cuina ... Les coses duraven molt. El vestit de casament, servia moltes vegades per anar a la tomba. Les robes d ela mare, les heretaven les filles–com consta en molts capítols matrimonials. Tant faldes com camises o saies i gipons i coses per l’estil, tot s’aprofitava.

Que en fa de segles que existeixen els marxants. Eren aquelles persones, que voltant per tots els nostres camins, passaven per pobles i masies, sobretot per les cases on hi havia fadrines per casar.

Amb els seus ruquets i les seves sàrries traginaven les mercaderies d’un lloc a l’altre.

Els venedors de terrissa omplien les sàrries traginaven les mercaderies d’un lloc a l’altre.

Els venedors de terrissa omplien les sàrries d’estris de cuina com plats, olles, gerres i tupins de totes les mides imaginables: des del petit cargolí, fins el tupí més gran, que servia per a coure el llegum a la vora del foc.

Els marxants de merceria portaven sobre el ruc una caixa de fusta d’allò més enginyosa. Anava lligada al ruc amb unes corretges, i es tancava amb un forrellat i una clau. La caixa sola pesava uns 10 Kg. Mesurava més o menys 60 cm d’alçada, 60 cm d’ample i 20 cm de fondària. El seu interior es repartia en 8 compartiments, de 17 cm d’alt i 14 d’ample. Aquets compartiments anaven plens de fils, agulles beta, trensilla, fil d’empalomar, agulles de fer mitja, troques de fill, sobretot per fer mitjons. Les vetes, trensilles, o la roba es mesuraven amb la cana o mitja cana, que feia com diu la dita “vuit pams una cana”.

Aquest comerç tan simple va durar anys i anys. La gent no viatjava si no era per anar a cal notari, o per raons familiars, com casaments, enterraments i festes majors. El fet de viatjar en altres èpoques era una cosa extraordinària per a la gent normal, i comportava tot un enrenou.

Els marxants sabien per experiència les dificultats que comportava aquest estil de vida: sempre fora de casa, parant en fondes i hostals i els perills que moltes vegades es trobaven pels camins. Tant podien venir dels bandolers com dels animals feréstecs–els llops sobretot, que els podien sortir en qualsevol bosc... i de nit. Perill ben real, com ens ho diuen els ex-vots posats en moltes ermites de les nostres contrades.

En el nostre poble, de sempre hi ha hagut marxants. Actualment queden almenys dues cases on el renom ens diu ben clarament que aquest fou el seu origen. A cal Marxant que venien roba i productes de merceria i a cal Cargolins que venien terrissa. Per la documentació que ens ha arribat fins avui, ens consta que a Tous només en els segles XVIII i XIX hi hagué fins a nou marxans.*

* Aquesta explicació sobre els marxants recull el testimoni de la Maria Martí de cal Marxant.

JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI A TOUS

2010-09-14T15:54:00.003+02:00

26 de setembre de 2010

-A la masia mil·lenària de L’AUBAREDA (o Albareda).

-Visita guiada per la masia Aubareda: des de les 11h, a les 13 h.

-Sortida a peu de la Plaça de Fàtima de Tous, a les 10 h. del matí.
Qui vulgui pot anar-hi amb cotxe.

-Mostra de: dibuix per a infants i joves.
Amb obsequi per a tots i totes.

-Pica-Pica per a tothom.
Si vols pots portar una coca per compartir.

-Organitza: ASSOCIACIÓ AMICS DE TOUS.

-Col·laboren: Ajuntament de Tous,Caixa de Catalunya, La Caixa, Cal Ton, Tous Serveix.

-Agraïments: Família Vidal d’Aubareda.

CALENDARI DEL MES DE SETEMBRE

2010-09-04T22:10:00.000+02:00

05-09-10, diumenge inauguració de l’exposició de fotografies de Tous, a la Sala d’Exposicions Camil Riba, a les 12h del migdia:

“COM ERA TOUS ALS ANYS 1970-1980”

Es podrà visitar tots els dissabtes de 5 a 7 de la tarda fins el 16 d’octubre.

18-09-10, dissabte farem una visita cultural a Terrassa. Per més informació trobareu el programa complert en un missatge anterior. Si us hi voleu sumar, tothom hi és convidat. Ho podeu fer trucant a l’Ajuntament de Tous per tal d’apuntar-vos-hi.
19-09-10, diumenge de 10 a 14h del matí, es reprendrà el curs de cal·ligrafia.
26-09-10, diumenge celebrarem les JORNADES DEL PATRIMONI EUROPEU. Els Amics de Tous ja portem molts anys sumant-nos-hi.En aquest any que celebrem els 1050 anys del lloc de Tous, farem visites guiades a la masia de l’Albareda, que ja consta en el document de l’any 960 on es fa referència de Tous. Aquesta és, fins aquest moment, l’única masia mil·lenària de l’Anoia. El programa detallat, properament, el penjarem al bloc.

EL BATRE

2010-08-24T18:01:00.001+02:00

L’agost es un bon mes per recordar les feines de pagès que com el batre es portaven endavant en aquest temps.

Igual que el segar, el batre és tan antic com la necessitat de fer farina del blat. Primer se sega, després es bat, més tard en mol i es fa la farina.

Després d’haver segat, doncs, la pagesia començava a batre. Els dies eren llargs, però calien totes les hores per la feina que el batre comportava. Normalment es feia entre juliol i agost.

A punta de dia es començava a garbejar. Amb el carro passaven pels camps i recollien les garbes de les garberes. Normalment calien dos homes per a aquesta tasca. L’un a terra aixecava les garbes amb la forca de dues pues i l’altre a dalt del carro les col·locava correctament. Així portaven a l’era el màxim de garbes, amb un mínim de viatges.

Tot seguit s’escampaven les garbes per l’era. En aquest punt de la feina, sobretot a les masies, es començaven a veure dones i canalla, que solien cuidar-se de tallar els vencills, desfer garbes i escampar-les amb les forques de manera regular, mentre els homes preparaven animals i estris per a la tasca que llavors seguia.

Si la batuda es feia amb un sol matxo, primer s’enganxava l’animal al corró. Durant unes hores donava voltes per damunt de les garbes, fins a fer saltar el gra de l’espiga, mentre els homes de tan en tan giraven la batuda. Seguidament es canviava el corró pel trill.

El trill més antic que es coneix és el trill pla: per tallar la palla portava unes rengleres de ganivets, una de ganivets serrats alternant amb una de rectes, i així totes. Després arribà el trill més modern, utilitzant fins fa ben poc. Aquest portava rengleres de ganivets que giraven sobre ells mateixos i així tallaven més fàcilment la palla. Al damunt del trill, que era de fusta plana, s’hi posaven pedres o algun altre pes perquè talles més. Quan els deixaven, eren les criatures de la família les que hi pujaven al damunt. Per a elles era molt divertit.

Si es tenien dos matxos, el treball se simplificava, de manera que utilitzant alhora el corró i el trill es podia fer la batuda més grossa o si no amb menys temps.

Al voltant del mig dia, si tot anava bé, es donava per feta la batuda. Els homes tancaven els animals a l’estable, i tots els de la casa, avis, dones, nens, a més dels homes, anaven a l’era. Cadascú tenia el seu lloc: els homes amb els diables treien la palla grossa de damunt del gra; tot seguit es passava el rampill petit, per treure la palla petita, i tots els que podien anaven a tirassar, és a dir, a arreplegar el gra amb el tiràs per fer-ne una pila. Fins i tot els nens tenien tirassos a la seva mida, que el pare els havia fet. Al darrere, les dones escombraven l’era amb escombres de bruc i amuntegaven el gra perquè no en quedés gens a terra. Llavors es deixava la batuda a l’era i s’anava a dinar.

Després de dinar era convenient fer migdiada i així recuperar forces per la tasca que encara quedava per fer. D’aquesta manera aprofitaven l’estona que faltava fins que no començava a bufar la marinada.

La marinada no fallava gairebé mai. Totes les tardes a la mateixa hora arribava el vent, i els homes es posaven a ventar amb les forques de cinc pues, de manera sincronitzada, separant el boll del gra amb cada cop de forca. Quan al cap d’unes poques hores, el gra de la pila semblava quasi net, encara era palejat amb una pala plana i gran. Finalment, a cops de cabàs, el passaven per la garbella. A força de braços, un home pujant dalt d’un piló sacsejava la garbella que per l’altre costat s’aguantava amb una corda a la pua d’una forca. El sedàs deixava passar el gra net, mentre retenia les pedres i brosses més pesades.

Sols quedava per fer ensacar el gra. No costava gaire, perquè suposant una batuda grossa i bona, no es feien més que dotze o catorze sacs de mitjana.

Les coses eren així en un dia normal. Però, quan el vent no volia bufar o plovia a mig fer, es feia “panada”: s’havia de deixar per a l’endemà la pila de gra brut, amb la pèrdua de temps que això suposava.

Un aspecte molt important en el batre era el social. S’aplegaven juntes moltes persones, per fer conjuntament una feina: mentre un torn menava els animals que amb els ulls tapats rodaven sobre l’era, els altres esmorzaven, o feien beguda o bé xerraven.... Aquells matins de trill les eres s’omplien de cants de tota mena: des de sarsueles a les cançons populars, cantades totes amb la mateixa tonada.

Aquets trets ens parles d’un tarannà molt nostre que no hauríem de perdre, almenys en la part positiva.

Tot era ben diferent d’avui dia, perquè les màquines de segar i batre no necessitem vent, ni tot un estiu de sol. Fan més feina elles soles en un dia, que deu pagesos d’abans en una setmana.

Per això ens admira tant la paciència i constància d’aquella gent que, treballant de sol a sol, només aconseguien uns resultats ben migrats.

Sortida Cultura

2010-07-22T13:31:00.005+02:00

Com cada any i ja en fa 4, l’associació organitza una sortida cultural.
Aquest any anem a visitar una part de la història i l’art de Terrassa.
Visitarem al matí LES ESGLÉSIES DE SANT PERE
i el CASTELL CARTOIXA DE VALLPARADÍS
A la tarda farem una visita pel centre de Terrassa i visitarem
la CASA ALEGRE DE SAGRERA

DISSABTE 18 DE SETEMBRE DE 2010
Sortida de Tous a les 9 del matí, de la Plaça de Fàtima
Arribada a Tous, a les 19.30 del vespre
Preu soci/sòcia. 25 Euros
Preu no soci/sòcia: 30 Euros
El preu inclou l’autobús, entrada esglésies Sant Pere i el dinar
Inscripcions Ajuntament de Tous i Amics de Tous
fins 16 de setembre.
També a l’adreça amicsdetous@hotmail.com

Per més informació us podeu adreçar a l’adreça electrònica del Amics de Tous.

LA SEGA

2010-07-16T19:11:00.008+02:00

Les feines del camp, com la sega, el batre o la verema, han evolucionat molt al llarg del darrer segle.

La sega, tal com es practica avui en els nostres camps, no té res a veure a com es feia en temps passats.

Segons els llocs, es començava a finals de maig o primers de juny i a vegades durava fins a finals de juliol.

Si feia sol, els segadors no descansaven ni un sol dia de la temporada: no fos cas que vinguessin pluges i no es pogués recollí la collita en les millors condicions.

La falç i el volant foren les primeres eines bàsiques de la sega. Aquests instruments anaven acompanyats de l’esclopet o guant de protecció, que era fet de fusta, i la pedra d’esmolar, que el segador feia servir tot sovint per a tenir el tall de les eines sempre a punt.

Quan se segava amb la fals, volant o dalla, hi participava tota la família: uns tallaven les tiges, altres les apilaven i alguns lligaven les garbes. Per lligar les garbes d’ordi o civada es feien servir vencills, que s’aprofitaven d’un any per a l’altre.

A principis del nostre segle, arribaren al nostre país les màquines gavelladores. Aquests enginys tallaven les tiges del blat, les deixaven caure agrupades en gavelles cada poc tros, de manera que per fer les garbes ja no es trigava tant. Aquest sistema es feu servir fins a finals dels anys cinquanta, perquè eren pocs els pagesos que disposaven de màquines lligadores.

Aquestes màquines lligadores suposaren una gran millora. Elles soles tallaven i deixaven les garbes fetes i lligades. Els homes només les havien d’agrupar en garberes.

Les màquines eren de tracció animal. La gavelladora la portava un sol matxo. La lligadora en canvi, era molt més pesada i necessitava dos animals com a mínim per a arrossegar-la.

Les garberes es feien apilant garbes posades dretes i posant al damunt una renglera de planes que feien com de teulada. Es col·locaven en els mateixos camps que s’acabaven de segar i allí les deixaven fins al moment de traginar-les a les eres.

Així ho feien a la nostra comarca. No crec que les diferencies fossin gaire significatives en les altres.

El que si que és ben diferent és el sistema actual de segar d’ençà que arribaren a les nostres terres les màquines de segar i batre. Els nostres avis creurien veure visions si aixecaven el cap: qui es podia imaginaren els seus temps que fos possible segar i batre a l’uníson, a més de deixar la palla ben tallada...

Però la vida és així. Nous temps, noves maneres. La vida no para d’evolucionar. I el camp és un dels llocs en què més ha canviat el sistema de fer les feines. Molt més que el nivell de vida de la gent de pagès.*

* Aquest text recull records personals i converses amb el meu pare i amb l’avi Isidre de la Planella.

ACTIVITATS DE JULIOL

2010-07-01T23:52:00.001+02:00

02-07-10 nova exposició:

RESUM DE JUNY

2010-07-01T15:33:00.000+02:00

-S’ha anat treballant en el taller d’escriptura.
-No hi ha hagut actes oberts al públic, sinó que no hem parat de treballar en temes interns.
-Una de les coses en les que treballem es: enquadernar els llibres que tenim fotocopiats, dels originals que durant l’any passat varem trobar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Quan acabem us els posarem a la vostra disposició.
-Estem preparant la sortida cultural del setembre, que anirem a visitar les esglésies de Sant Pere de Terrassa.
Apunteu-vos-ho a l’agenda 18-09-10. Anirem avançant informació.

TOUS ÉS LLEGENDA

2010-06-17T21:25:00.007+02:00

1r. Festival

TOUS ÉS LLEGENDA, 2010

Com podeu veure en el programa d’actes, aquest festival sens presenta molt llaminer.

Us esperem a tots, escoltareu, veureu i viureu llegendes i històries d’altres temps.

02-07-2010: Començarà amb un SOPAR POPULAR a la Plaça del Ajuntament, amb concurs inclos, “Passa llegenda”. Tothom hi es convidat a participar.

03-07-10: Al matí de 10 a les 13 h. GIMCANA POPULAR, (Plaça de Fàtima), bassada en la llegenda “La Cérvola Blanca”

A la tarda RACONS DE LLEGENDA

De les 18 a les 21 h, (diverses localitzacions, consulta mapa). Hi haurà 7 racons on s’explicaran llegendes, de Tous i de Catalunya.

A la nit: APAGADA DE MISTERI

Començarà a les 23 h. (recorregut itinerant)

Es podrà viure llegendes i històries de por i misteri. Un ambient de llum d’espelmes i una bona ambientació ens portarà a tots a una altra època.

Per més informació podeu visitar www.tousesllegenda.cat

EL PANNA La realitat

2010-06-15T15:46:00.010+02:00

Són poques les vegades en que es pot seguir l'origen d’una llegenda, en el cas d'El Panna si que es pot. La llegenda va ser publicada en els documents de maig.

Del llibre Tous memòria viva d'Elisa Vidal.

En la llegenda del panna se'ns dona la possibilitat de tenir les dues versions d'una història: per una banda l'oficial i documentada i per l'altra la versió popular i oral que, passant de generació en generació, ha arribat fins a nosaltres.

Parlant amb els avis del poble es constata que amb la mateixa història sempre hi ha un o altre fet que resulta diferent segons les versions. Ajuntant els fets es pot trobar una narració més completa. Estic segura que amb el temps aniran sortint altres detalls i fets que s'hi podran afegir. És per tant una història viva, canviant i coneguda per tothom.

Així com la llegenda del Panna és tan coneguda i te moltes versions. De les altres llegendes del poble solament ni ha una de versió i encara molts no la coneixen. El motiu podria ser que la llegenda del Panna no té més de 200 anys mentre que les altres són molt més antigues.

El personatge del Panna es deia en realitat Joseph Claramunt Verdier, nascut el 2 de maig de 1792, fill de Jaume Claramunt i de Rosa Verdier. La mare era oriünda de França . Tingueren onze fills, set nois i quatre noies. En Josep era el setè nen i el vuitè del total. Quan el pare, en Jaume, es va casar, feia d’espardenyer, la mateixa feina del seu pare . Amb els anys, però, en Jaume va canviar de feina perquè quan va néixer en Josep ja era negociant, encara que no sabem de què.

És veu popular que el renom de "Panna" li vingué de la seva mare. En ser filla del regne de França – Així es deia en aquell temps – quan

s'havia d’identificar, ella deia "jo no de França, jo de Epanna". "Panna" voldria dir, doncs, "Espanya", en un català mal pronunciat.

L'única cosa de la seva vida que se sap del cert és el que diu el llibre de baptismes de Tous i el d'òbits d'Igualada. El Panna, un cop detingut i jutjat, fou penjat a la forca. Així ho trobem en la partida següent d'òbit:

"48-Claramunt – H.C. – Dia vint y cinc Febrer de mil vuit cents vint y cinc en lo Cementiri rural de la Pral. Iglesia de Sta. Maria de la Vila de Igualada Bisbat de Vich, se dona sepultura al cadaver de Joseph Claramunt, pagès, solter ,fill llegitim y natural de Jaume Claramunt, negociant y Rosa Verdier conjucs tots de Tous. Mori en lo mateix dia de mort violenta. – Nota: lo sobreposat Joseph Claramunt morí en la forca y després se li talla lo cap y la ma dreta, portant esta en front una casa de Roqueta sufreganea de Fillolet y lo cap fou portat davant la casa Poch de la parròquia d'Orpí: lo resto de són cadaver lo acompanya la comunitat de la Iglesia Parroquial al Campo Sto. En la tarda del mateix dia."(Arxiu Par. d'Igualada Llib. d'òbits de1825 a 261.

Comparant la llegenda amb els fets reconeguts, ens adonem de les diverses contradiccions: 1) la creença popular suposa implícitament que el Panna era fill únic; 2) el seu cos no fou esquarterat – com diu la llegenda –, sinó parcialment; 3) en canvi fou enterrat cristianament. Això suposa que va rebre els sagraments, i, per tant, que es devia penedir de la seva mala vida. Per això no té gaire sentit que es portés tan malament amb la seva mare abans de morir; 4) quan la gent del poble parla del Panna, creu molt sovint que el Panna va existir en un temps molt més antic del que realment va ser.

A la nostra comarca quan algun noi no feia bondat li deien: "Faràs la fi del Panna"

AGENDA DEL CURS DE CAL·LIGRAFIA

2010-06-07T22:30:00.002+02:00

A continuació detallarem els dies i horaris del curs de cal·ligrafia. Es modifiquen els dies que s'havien anunciat, per acord de les persones que fan el curs.

El calendari queda de la següent manera:

- Diumenge dia 20 de juny de 10 a 12 del matí.
- Diumenge dia 19 de setembre de 10 a 14 hores de la tarda.
- Diumenge dia 3 d'octubre de 10 a 12 del matí.

Per qualsevols dubte escribiu a: amicsdetous@hotmail.com assumpte curs de cal·ligrfia i us atendrem.

CALENDARI DEL MES DE JUNY

2010-05-30T23:08:00.000+02:00

Dies 06 i 20, diumenges de juny, continuarà el taller d’escriptura antiga en el local dels Amics. El diumenge 27 es farà la cloenda del curs?

-El primer cap de setmana de juliol, no us busqueu feina, que el teniu ocupat. A Tous.

S’estrenarà un FESTIVAL DE LLEGENDES repartit en tres dies.

Quan hi hagi el programa sencer us el passarem de seguida.

RESUM DEL MES DE MAIG

2010-05-30T22:52:00.006+02:00

09-05-10, es va inaugurà l’exposició “Imatgeria popular” amb molt bona acollida.

14-05-10, el Dr. Valentí Gual Vilà ens va donar una conferència que va ser molt interessat, ja que ens va mostrar una part de la nostra història que no es gaire coneguda.

10-05-10, el Josep Anton ha creat un bloc amb la temàtica de La pedra seca de Tous. Per si hi voleu entrar l’adreça es: pedrasecatous.bogspot.com

26-05-10, vàrem anar a l’escola, i amb, els nens de 1e, i 2º, vàrem visitar l’obrador de Cal Codina. Poder veure com es fan les botifarres i com es treballa la carn, els va agradar molt a més d’escoltar de boca del Josep, l’historia de casa seva que aquest any compleix 100 anys.

-Aquesta última setmana de maig, dos grupets de nens dels grans de l’escola, han demanat si els podíem ajudar, ens els seus treballs de recerca sobre el poble. Lo qual hem fet amb molt de gust.

EL PANNA (La llegenda)

2010-05-16T17:57:00.002+02:00

Del llibre "Tous memòria Viva" avui reproduim la llegenda del Panna, bandoler del nostre pobble.

EL PANNA

La història del Panna és per al poble de Tous un record d’aquells que més ens estimaríem no tenir.
No se sap ben bé quan va viure. Solament se sap que va existir com un mal son. Era un noi mal criat i brètol que feia anar tota la contrada de corcoll. Així ho explica la llegenda que al llarg dels anys ha anat passant de boca en boca.
El seu camí va començar un dia que entrar en una vinya a menjar fruita d’un presseguer. En féu malbé tanta com va poder, sense adonar-se que l’amo era per allí. Quan aquest el renyà, encara li plantà cara, guanyant-se així, en bona llei, una allisada de record. Com que encara era un marrec i no tenia prou força per a tornar-s’hi, amenaçà l’amo dient que dia vindria en què passarien comptes.
Passen els anys, i un dia que l’amo estava feinejant en la mateixa vinya, se li presenta un jove ferreny que li pregunta:
A – Us recordeu de mi?
El pagès va dir que no. El jove va contestar:
A – Sóc aquell que una vegada vàreu atonyinar aquí mateix i un vaig dir que dia vindria que faríem les paus.
Sense donar-li temps per comprendre el que volia dir, el va apunyalar tres o quatre vegades deixant-lo mort en el mateix lloc.

Aquest crim – que fou el primer comès pel Panna – ,el portà a fugir de la justícia, amagant-se en boscos i coves per no ser trobat. Diu la tradició que on més temps passava era a les coves de la fou de Tous i a les de la Tossa de Montbui.
Posat en aquest mal camí, ja no va parar. Era un bandoler vulgar i sanguinari que no dubtava a matar per odi i venjança, o simplement per robar.
Tot sovint tornava a casa seva, procurant de no ser vist. Però si algú se n’adonava i avisava el sometent, ell s’escapava pels llocs més impensats: s’amagava en un nínxol del cementiri, que es trobava sobre casa seva, o saltava pels teulats del seu carrer passant com si res de cantó a cantó, i deixant corpresos els qui el perseguien.
Una vegada que es veia acorralat, es ficà en una casa per buscar un forat, i entrà en una cambra on hi havia dues noies dormint de costat. Es posà dins el llit i les amenaçar de mort si els pares el delataven als seus perseguidors.
Va fer molts mors per la rodalia. Diu la tradició que arribaren a ser trenta-nou els qui moriren a les seves mans. Com que cada vegada era més assetjat i perseguit, es trobava tan aïllat que treballs tenia fins per trobar menjar.
S’ajuntà amb altres elements que com anaven d’un lloc a l’altre fugint de la justícia. Dos d’ells eren en Marimon i en Casullera.
La mort que aquí es recorda més – amb nom i lloc coneguts – és la de l’àvia de cal Menjapalla en el terme de Roqueta. Ens ho explica una iaia que recorda aquest fet de sentir-lo explicar a casa seva:
“La família era tota al camp treballant. Llavors el Panna entrà a robar creient que la casa era buida. Però a la cuina davant d’aquell desconegut, i ell veient-se sorprès s’enfurismà de tal manera que agafà la dona i la penjà als clemàstecs del foc”.
Per la seva manera de ser, la gent del poble no li volia gens de bé. Per això, quan un dia l’àvia de cal Frarés veié un punt de llum en un nínxol del cementiri, en donà part a les autoritats. Aquest cop si que el van agafar. Una vegada ja s’havia escapat de la presó d’Igualada. Ara hi posaren totes les mesures perquè no se’n tornés a escapar.
Quan abans de l’execució li concediren una última voluntat, ell demanà besar la seva mare. En fer-ho, davant l’esglai de tothom, la va mossegar tant fort que se li endugué un tros de galta i li digué:
–És teva la culpa que jo em trobi ara així. Si de petit m’haguessis corregit més, no em veuria on em veig.
Avui encara, a la cuina de la masia de cal Menjapalla, hi ha el clau on es diu que penjaren una mà del Panna.*

*Aquest relat és un resum de les diverses versions que hem sentit explicar als avis de Tous.

CALENDARI DEL MES DE MAIG

2010-05-01T12:35:00.001+02:00

Els diumenges 09-16-30, de maig, continuarà el taller d’escriptura en el local dels Amics.

09-05-10, inaugurarem la propera exposició d’imatgeria popular, aquesta vegada amb les aportacions que han fet els nostres col•laboradors.

“LA IMATGERIA POPULAR DELS NOSTRES PARES”

14-05-10, Conferència a càrrec del Dr. Valentí Gual Vilà, professor de la Universitat de Barcelona, sobre “Bruixes i Bandolers a la Catalunya Moderna” al Casal de Tous a les 9 del vespre. És un bon amic de Tous al que sempre v e de gust tornar a escoltar.

RESUM DEL MES D’ABRIL

2010-05-01T12:24:00.003+02:00

21-04-10, varem anar a l’escola a explicar la llegenda de les quatre barres als nens de 1e, i 2º, després de llegir-la la varen escenificar. Tancant la tarda amb un berenar de pa amb oli i sucre.

23-04-10, per Sant Jordi en una parada ala Plaça de Fàtima, varem vendre roses.

25-04-10, varem participar en la fira d’artesans que es va fer a Tous, amb una parada on hi teníem llibres i sabons de totes classes.
Fet i fet van ser uns dies ben plens.

COSES DE FAMÍLIA

2010-04-16T21:18:00.002+02:00

(Amb la proximitat de Sant Jordi, una història de com anava això d'aparallarse en altres dies, sembla prou adient)

La casa era antiga, gran i amb regust d’autèntica masia catalana. D’aquelles de sempre.
Feia més de Quatre segles que l’habitava la mateixa família. Havien superat problemes, guerres, crisis familiars, èpoques més o menys bones, secades, fins i tot necessitats. A mitjans del segle XIX, a la casa no hi havia nens, sols els avis i els hereus. S’acabava la família en aquell punt.
I era llàstima perquè els havia costat molt de sortir dels deutes i hipoteques que els havien gravat les terres en els últims temps. El fet de superar les dificultats que havien tingut, portà a la llar una certa tranquil•litat, que els va permetre de pensar en el futur de la casa. S’adonaren que–quant tot començava a anar bé, el que se’n podia dir viure folgats–, aleshores justament es trobaven sols.
L’hereu no tenia precisament una salut de ferro. Era delicat i malaltís i ben poca ajuda representava per als treballs de la hisenda. La jove era treballadora, molt llesta, tot i que no sabia de lletra. Ella quan anava a mercat, treia el millor preu de tot. Duia apamats o mesurats tant animals com productes del camp, de manera que sabia per endavant el que n’havia de demanar. Bé se li podia aplicar la dita: “quan tu hi vas, ella ja en torna”.
Així, amb els estalvis i la seva bona administració, aquella bona dona afegí a casa seva la propietat de diverses cases a vila, i fins i tot entre altres coses algunes accions del carrilet que arribava aquells dies a Igualada.
Aquesta mestressa, doncs, tenia una neboda, que des de joveneta i per diverses raons, vivia al mas i els ajudava en les feines de la casa. També hi vivia un noi nebot d’ell, que ajudava en les feines pesades del camp.
Amb el pas del temps va succeir una cosa ben normal en el jovent: es van enamorar. Però no entre si. Ella d’un noi fill d’un mas veí. Ell d’una noia del poble. I la cosa semblava ben seriosa.
Però el destí tenia uns altres plans. Després de molt rumiar, els hereus decidiren que en no tenir ells descendència, bé podrien afillar-se els seus nebots. Com? Arreglar-los un casament entre ells, de manera que tot quedés a casa. Ni els cognoms haurien de canviar.
Per aquells anys, la família tenia molta influència en els seus membres joves. Es portava a terme el que decidien els grans. Així als nois no els quedà més remei que trencar les relacions amb els seus respectius promesos i acceptar casar-se entre si.
El casament se celebrà en la intimitat de la família, de matinada, com s’acostumava a fer. Exactament a les 4 del matí, en una capella propera a la casa.
En acabar la cerimònia, els joves aprofitaven el dia que tot just despuntava per anar a collir erb – llegum per al bestia –, mentre els pares marxaven de viatge, cosa que sempre havien desitjat.
Això ens fa adonar del gran canvi de mentalitat que s’ha produït en pocs anys. El que aleshores era normal, ara ens sembla incomprensible i inacceptable. Però en honor a la veritat, el cas és que el sistema funcionava i quasi sempre bé.*

*Segons el testimoni del Josep M. de cal Claramunt.

CALENDARI DEL MES DE ABRIL

2010-03-31T21:49:00.000+02:00

11 i 18 del 04-10, continuarà el taller d’escriptura en el local dels Amics.

21-04-10, anirem a l’escola amb les nostres històries i llegendes de la nostre terra.

23-04-10, dia de Sant Jordi com cada any, posarem una parada de roses a la plaça de Fàtima.

RESUM DEL MES DE MARÇ

2010-03-31T21:37:00.005+02:00

07-03-10, es va inaugurà la exposició d’AQUAREL•LES, de Joan Raymundi. Ni han de Tous i del pobles del nostre entorn. Val la pena de visitar-la.
Obert en els horaris del mes de febrer.

07 i 21del 03-10, es va continuar el taller d’escriptura antiga, amb una molt bona afluència d’alumnes. El primer dia y va assistir un cal•lígraf japonés, que va fer una demostració del seu art.

HISTÒRIA DEL MES

2010-03-14T22:53:00.002+01:00

Donat que ja estem a les portes de Pasqua, i l'aplec del dilluns ens portarà a la majoria de gent de Tous i voltans a l'ermita de Sentfores, es un bon moment per recordar la llegenda del dit lloc.

LA LLEGENDA DE SENTFORES

Com moltes ermites de la nostre terra, la de Sentfores té la seva història particular. És la imatge que presideix l’ermita, una de les moltes Marededeus trobades, que, en cert moment, sorgiren en el nostre país.
Diu la tradició popular que aquesta imatge és abans “del temps dels moros” i que, per tal de preservar-la dels pillatges de les inversions sarraïnes, ànimes piadoses l’amagaren en lloc segur. Tant fou així que passaren segles abans no la retrobaren.
En aquell temps, el Pastor de Can Bossanya (després Cal Riba de la masia) pasturava el seu ramat lluny del mas, en un lloc boscós i encrestat, ple de roques i penya-segats.
Tot d’una, passada una cresta que hi ha, veu una cosa estranya enmig d’unes roques, com si d’allí en sortís una llum. No sap què fer. Mig esporuguit, s’hi atansa a poc a poc i quina sorpresa que té! Hi troba una imatge de la Mare de Déu amb el nen Jesús. L’home queda meravellat i més feliç que unes pasqües fica la imatge al sarró per endur-se-la cap a casa.
Un cop a casa va de seguida a trobar la mestressa per explicar-li el fet i ensenyar-li la troballa. Però quan obre el sarró...res! Ni hi havia res. I això que ell estava segur que hi havia posat la imatge. Tots els de la casa li prengueren el pèl, dient-li que veia visions de tan estar sol amb el ramat.
Ell no fa ni respon res, però decideix que l’endemà tronarà al mateix indret. Quan hi arriba, la torna a trobar ben amagada al mateix lloc. La agafa per emportar-se-la cap a casa tot seguit, perquè té por de perdre-la. Però quan arriba a la masia el resultat es el mateix de dia abans. La imatge havia desaparegut de dins el sarró. Aquest cop, els altres ja se l’escoltaven més intrigats i interessats; fins al punt que tots junts decideixen d’anar-hi l’endemà al matí per veure amb els seus propis ulls què passava de debò. Arribats al lloc, hi trobaren la imatge on el pastor els havia dit. La posaren amb gran veneració al sarró del pastor, i la lligaren ben lligada perquè no es mogués. Però quan arribaren a casa, la imatge havia desaparegut novament.
Aquella bona gent, davant d’aquells fets, comprengueren que Ella es volia quedar en aquell paratge, i li construïren una ermita, que encara perdura avui.

Aquesta és la llegenda de com es va trobar la Mare de Déu de Sentfores, tal com ha anat passant oralment de generació en generació. Recordo que quan érem nens, cada vegada que anàvem a Sentfores pels molts aplecs que s’hi feien (alguns encara s’hi fan) sempre volíem anar a veure les dues roques on es diu que es va trobar.
Segons les notícies recollides per mossèn S.Segura, sabem que una primera ermita ja existia l’any 1329.
L’ermita ha tingut moltes renovacions al llarg dels segles, l’última més important que sabem fou en l’any 1777, quan van afegir un creuer i un gran cambril.
Des de sempre n’ha tingut cura una família d’ermitans, que tenen l’habitatge al costat de l’ermita. Consta fins i tot documentalment que entre els segles XVII i XVIII tres ermitans demanaren expressament de ser enterrats al peu de l’ermita.*

*A partir de la tradició oral, coneguda i explicada per tot el poble.

CALENDARI DEL MES DE MARÇ

2010-03-01T21:50:00.000+01:00

07-03-10, Inauguració de la propera exposició a càrrec de Joan Raymundi, pintor, veí de Santa Coloma de Queralt, on fa de professor de pintura.
Amb el nom de “AQUAREL•LES” exposarà una part de les seves obres, moltes d’elles de Tous.
-S’inaugurarà el dia 7 de març a les 12 del migdia.
-Obert els dissabtes de 5 a 7 h. de la tarda.
-Diumenges al matí de 12 a 2, i la tarda de 6 a 8 h.
-Fins el 25 d’abril. A la sala d’exposicions dels Amics.

Continuarà el taller d’escriptura antiga, els diumenges, dies 7, i 21 de març, al local dels Amics.

17-03-10, anirem a l’escola a passar la tarda amb els nens de 1e, i 2º.

RESUM DE FEBRER

2010-03-01T20:59:00.003+01:00

21-02-10, va començar el taller d’escriptura antiga, amb molt bona resposta. Va venir a visitar el taller el primer dia, un cal•lígraf japonès, que va delectar als alumnes amb el seu saber artístic, deixant per l’Associació una mostra del seu art.

24-02-10, vàrem anar a l’escola i l’activitat d’aquest mes va ser: visita guiada al casc antic, explicant als nens el que era els temps dels senyors feudals, i ensenyant-los les restes que en queden en pedres i portals, carrers... llegendes.

27-02-10, dins d’una assemblea organitzada per l’ajuntament, es va fer de manera conjunta la presentació oficial del lema d’aquest any “1050 anys de Tous” que va fer el nostra president amb unes encertades paraules, aquí en teniu una mostra:

-Tous aquest any celebra el 1050è aniversari. Com a president i representant de l’Associació dels Amics de Tous voldria expressar la importància que atorguem a aquest fet, que des de fa anys tenim present en el plantejament de les nostres activitats per aquest 2010. Agraïm a l’Ajuntament aquest treball comú per celebrar aquests 1050anys del nostre poble.

-Pensem que és un privilegi poder celebrar els 1050 anys d’existència documentada del nostre poble, i per aquest motiu, l’Associació vol fer-ne ressò i encoratjar a tothom a participar dels actes que durant l’any s’aniran realitzant: el curs de cal.ligrafia, les conferències, les exposicions...

INFORMACIÓ TALLER CAL•LIGRAFIA

2010-02-09T11:08:00.000+01:00

Cal•ligrafia carolina sobre pergamí, taca sobre paper i cal•ligrafia explosiva.

Curs impartit pel mestre cal•lígraf ANTONI ARGILÉS i SOLÀ.
President de l’Associació Premis Catalunya de Cal•ligrafia, fa 12 anys que convoca a cal•lígrafs fins ara d’arreu d’Europa, i actualment limitada a artistes de Catalunya, per tal de fomentar la cal•ligrafía localment. Des de l’any 1992 ha fet exposicions i seminaris a Catalunya, Balears i Japó.

CURS d’onze classes de dues hores de durada, del 21 de febrer al 27 de juny, diumenges alterns de 10 a 12 hores.
-21 febrer, 7 març, 21 març, 4 abril, 18 abril, 2 maig, 16 maig, 30 maig, 13 juny, 27 juny-.
MATERIAL NECESSARI: paper, llapis, goma d’esborrar, regle, esquadra.
LLOC: Sala d’Exposicions dels Amics de Tous, c. Escoles n. 15.
PREU: 10 euros cada classe –no serà necessari assistir a totes les classes –.
ELS TREBALLS FINALS del curs tindran dret de participar al XIII Premi Catalunya de Cal•ligrafia 2010 de Sant Martí de Tous, dotat amb un primer premi de 600 euros i un segon premi de 300 euros.

ALTRES NOTÍCIES

2010-02-02T15:17:00.001+01:00

NOM de la SALA d’EXPOSICIONS:
El nom escollit ha estat:
CAMIL RIBA COMPTE
(conegut com Camilo dels diaris. Fundador del periòdic “El Sol de Tous”)
Els noms més votats vàren ser:
CAMILO RIBA: 57 vots
PA I NOUS: 50 "
EL SOL DE TOUS: 39 "
LA FOU: 44 "
ROSA D'ABRIL 14 "

Total de vots: 261 "
" " noms votats: 33 "

TALLER DE CAL•LIGRAFIA: Curs D’onze classes de dues hores de durada, de lletra Carolina sobre pergamí, taca sobre paper i cal•ligrafia explosiva, del 21 de febrer al 27 de juny – diumenges, alterns, de 10 a 12 hores –.
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: a l’Ajuntament de Tous t. 93 8096002, i a la Farmàcia de Tous, data límit 20 de febrer. Amics de Tous t. 616114999.

CALENDARI DEL MES DE FEBRER

2010-01-31T22:23:00.001+01:00

17-02-10, anirem a l’escola a parlar amb els nens. Si no plou farem una visita guiada pel poble antic.
21-02-10, començarà un taller de escriptura antiga, que es portarà a terme dos diumenges de cada més de 10 a 12, fins el més de juny. Obert a tothom.
A qui pugui interessa, per més informació truqueu al 616114999.

RESUM DE GENER

2010-01-31T22:13:00.002+01:00

03-01-10, es va inaugurà l’exposició “FOTOS DE TOUS, FETES PER GENT DE TOUS”, encara es podrà veure fins l’últim dissabte de febrer, els dissabtes de 5 a 7 h. de la tarda.
25-01-10, vàrem anar a l’escola a explicar als nens que aquest any el nostre lloc celebra els 1050 any des de la primera noticia que hi ha escrita d’ell.
31-12-10, s’ha celebrat l’Assemblea General de la nostra Associació, a les 12 del migdia al nou local de l’associació.
El lema principal de l’associació pel proper any serà el 1050 ANYS DE TOUS.

L'ESCOLA D'ABANS I DE MÉS ABANS

2010-01-16T16:27:00.001+01:00

-Aquest relat, es un petit retrat de l’escola dels anys 1950-60, sobretot, i de més endarrere. Sense profunditzar gaire, ens adonem del molt que s’ha evolucionat.

L’ESCOLA D’ABANS I MÉS ABANS

Avui recordava algunes coses del funcionament de la meva escola, quan jo era petita allà els anys 50. Comparant-la amb l’escola d’ara. No tenen res a veure. Igual com la manera de viure a la postguerra i la d’ara. Només que l’escola era una continuació de l’estil de temps passats.
En aquella època nens i nenes assistien a l’escola en aules diferents, amb més de seixanta criatures en cada aula per a un sol mestre. Ens dividien per edats en vuit o nou cursos diferents. Tots els nivells estudiàvem el mateix llibre, que ens durava dels sis fins als catorze anys. Cada curs començàvem allà on havíem acabat l’any anterior. En un sol volum hi havia totes les assignatures obligatòries. I aquell llibre servia i passava de germà a germà.
Totes les tardes teníem l’assignatura de costura. Tothom feia el que podia, començant per la mestra que sempre feia mitja. Entre becaina i becaina ens clavava algun crit, o ens ventava alguna bufa, mentre s’escurava l’orella amb l’agulla de teixir. Després, es tornava a endormiscar. En el temps de la calor, feia que, mentre dormia, una nena la ventés amb el ventall de l’estufa. Quan estava desperta, nosaltres fèiem veure que cosíem o bé passàvem l’estona xerrant i rient.
Quan era petita encara voltava per casa el llibre de lectura de la meva iaia: El trobador català. Va ser el primer llibre de poesies que vaig tenir a les mans, de les quals ja em van enganxar “La terra de Xauxa”, “El ratolí espavilat” o “L’escut de Catalunya”.
Ella ens explicava com era la seva escola en la primera dècada d’aquest segle. Tot i que només hi anà fins els dotze anys, aprengué a llegir, a escriure i les quatre regles per a poder-se defensar quan anaven a mercat a vendre i perquè quan comprés no l’estafessin. A les més grans, a més d’aprendre els tocava d’anar a casa de la mestra a posar-li l’olla al foc i tornar-hi de tant en tant a vigilar el dinar, entre altres coses.
En temps més antics, eren pocs els que tenien educació, encara que fos bàsica. Sabem que l’any 1663, al nostre poble hi havia mestre de minyons, com en deien. Es deia Antoni Piulats. D’aleshores ençà, sempre trobem constància d’algun mestre en el poble.
Però la pregunta que ve a la ment és: a qui devia ensenyar? De segur que als hereus de les cases principals. Però no a tots. Els altres fills quasi mai no sabien escriure: per a què? Pel que fa a les noies no cal ni pensar-ho: era del tot impensable el fet de creure que poguessin rebre educació.
Hem vist en una llibreta de les darreries de l’any 1700 que per practicar l’escriptura a l’escola, un noi repetia durant moltes pàgines una jaculatòria i oracions. Seguint el curs de la vida d’aquest alumne, veiem com al cap de 30 o 40 anys, els seus escrits havien degenerat en grafismes que sols tenien sentit si es llegien literalment. No hi ha ni majúscules, ni comes, ni ordre en cap sentit. Però, si més no, el fet de saber escriure permetia als nostres avantpassats de poder arribar a llocs com l’ajuntament o el jutjat del poble.
Les prioritats de la vida, fins al segle XIX, eren molt diferents de les nostres. Més important que el saber era el ser. Aleshores les classes socials tenien molta importància. Només estudiaven els que tenien un cert estatus i els estudis els permetien de continuar tenint – amb més autoritat – els privilegis heretats. Per als pobres hi havia els mossens que els llegien o escrivien el que fos menester, que era ben poc.
Gràcies a Déu, això ja és el passat i encara que falta molt per millorar, la història ens ensenya el camí recorregut.

CALENDARI DE GENER 2010

2010-01-01T21:27:00.000+01:00

03-01-10, a les 12 del matí al local dels Amics, inauguració de l’exposició:
“FOTOS DE TOUS, FETES PER GENT DE TOUS”
És una exposició de fotos de temàtica lliure, encara que sembla que s’hagin posat d’acord i els temes són bastant coincidents: panoràmiques del poble, o els seus carrers, i de natura. Amb una gran quantitat de detalls que l’hi donen un plus de qualitat.
Estarà oberta tots els dissabtes de 5 a 7 de la tarda, i a hores convingudes, al T. 616114999, fins el 27 de febrer.
18-01-10, anirem a l’escola a parlar amb els nens de més coses referents al nostre lloc.
Començant pel 1050 aniversari de Tous que celebrarem aquest any 2010.

31-12-10, celebració de l’Assemblea general de la nostra Associació, a les 12 del migdia al nou local de l’associació.

RESUM DE DESEMBRE

2010-01-01T20:42:00.003+01:00

13-12-09: En el mercat de carrer que com cada any es fa, aquest any és un plaer dir que es van recollir per la MARATÓ de TV3, 515 euros, tot i la pluja que no va parar de caure tot el matí. Felicitar a tots els veïns que hi vàrem participar. Cal agrair l’aportació de 84€ que els nens i nenes del MOVI, l’esplai del poble, era la meitat de la recaptació que van fer a la Fira de Santa Llúcia d’Igualada.

14-12-09: Vàrem anar a l’escola a parlar amb els nens, aquest vegada explicant-los la història dels Tous, senyors del nostre lloc. És una meravella veure aquells ullets tan atens mentre escoltaven la història de la Senyora de Tous. O escoltant les moltes preguntes sobre l’almogàver Ramon de Tous, sobre el com i el perquè dels fets que van succeir aquells dies.

18-12-09: es va tancar el curs d’Història de Catalunya, amb la mateixa assistència i bona sintonia amb que va començar.

Cal un nom per la SALA D’EXPOSICIONS

2009-12-21T12:08:00.000+01:00

Estimats socis i amics, us convidem a sumar-vos a la consulta que fem per trobar un nom adient i digne a la nova sala d’exposicions.
Es tracte de:
-Trobar un nom relacionat amb Tous, geogràfic o cultural, d’una o dues paraules preferentment, per la nova Sala d’Exposicions, que a través d’un conveni amb l’ajuntament gestionem des dels Amics de Tous.
-Podeu participar-hi amb la vostra opció fins el 15 de gener de 2010, a través de l’adreça de l’Associació: amicsdetous@hotmail.com

Podeu posar-hi el nom que preferiu i com a mostra us fem avinen un petit sondeix que es va fer el diumenge dia 13 aprofitantla fira que es va fer per recollir diners per la Marató de TV3.
Els noms més votats van ser:

-CAMIL RIBA, (conegut com Camilo dels diaris, fundador i executor d’un periòdic del
nostre poble des de 1914-33)
-PA I NOUS, (el pa i nous de la Senyora de Tous)

-LA FOU, (paratge d’extraordinaria bellesa, amb un saltant d’aigua posat dins
d’un gran engorjat)
-EL SOL DE TOUS,(es el nom del periòdic que va fundar en Camil riba)

RECORDS DE NADAL

2009-12-15T21:46:00.002+01:00

Les festes d’aquets dies tenen sens dubte un sentit molt especial. Són festes casolanes a més de religioses, i – creient o no – tothom les celebra.
S’ha escrit molt sobre els costums i tradicions d’aquests dies i ho han escrit gent de molt saber, que ens han explicat com se celebraven aquí a les nostres contrades. Jo solament pretenc explicar els records que molts avis del nostre poble, quasi tots octogenaris, ens han fet arribar sobre els seus dies de infantessa i de com ells vivien el Nadal.
Tots recorden que a casa seva – la vigília de Nadal – l’avia o la mare tenien un costum tradicional heretat dels avantpassats. Encenien un bon foc que pogués durar moltes hores. Sobre la taula deixaven pa i sobre una cadira una peça de roba – una tovallola o una manteta – i l’atansaven a la vora del foc. Servia perquè a la nit, si la Mare de Déu necessitava vestir el nen Jesús, trobés el necessari. Aquest costum encara es practicava en algunes llars de casa nostra fins als anys cinquanta.
El matí de Nadal començava d’hora, perquè a les 5 hores del sol – que no són les 5 hores d’ara – ja es feien les matines o Missa del Gall. Hi anava molta gent tant de les masies com del poble. Ben tapats, amb tapaboques i mantons. Només les mestresses es quedaven casa, preparant l’àpat del dinar. La missa era rassa, senzilla. Al final, quan s’anava a adorar el Nen Jesús i sense cap mena d’acompanyament musical, es cantava l’Anem a Betlem o alguna d’altra cançó igualment popular.
L’església era adornada amb motiu de la diada, Les baranes de l’altar s’omplien de boix i es `posava un arbre en un costat del presbiteri, amb neules penjades. També se’n penjaven a les llànties. (Diu el Costumari Català que les neules recordaven les teranyines de la cova de Betlem.)
Moltes mestresses de casa portaven a beneir una coca rodona que deixaven al peu del altar major. Acabada la missa, se l’enduien cap a casa. Qui sap si aquestes coques foren el preludi dels ressopons, després de la Missa del Gall.
Al migdia, el dinar centrava la part familiar per excel•lència. Abans, però, es feia cagar el tió. El tió era una soca o tronc ben gros, posat a cremar de bon matí perquè s’escalfés. Arribat el moment, l’avi o el cap de casa, assegut al costat del foc, es cuidava de tenir el tió ben tapat perquè no es refredés i es cuidava de mantenir l’ordre entre les criatures de la família, mentre el feien cagar. Sabeu què solia cagar el tió en la primeria del nostra segle? Doncs... unes figues seques, una presa de xacolata, un tros de codonyat, un tallet de torró o un bocí de sucre candi i, per acabar, carbó del foc.
A totes les cases es feia l’escudella amb carn d’olla, més bona que cap altre dia. Després el pollastre de l’any, és a dir, un capó, que des de Pasqua havia estat engreixat per aquest dia. El farcien i l’acompanyaven amb bolets.
Les postres variaven: qui podia posava torrons a la taula, només aquell dia. Podien ser de massapà, de Xixona o d’Alacant. Qui no hi arribava, sempre tenia raïm i figues seques de casa. Això si, tot regat amb mistela, ratafia o vi ranci fet a casa.
Després, una bona sobretaula. Ningú tenia pressa per marxar. Es passaven hores parlant de tot i explicant històries de família. No gaire diferent d’ara, ben mirat.
El gall ha estat des de sempre una peça fonamental a les taules de Nadal. Una casa del nostre poble – segons que es troba documentat en una escriptura de 1552 – , cada any per la Nativitat del Senyor havia de portar dos galls al castell, a més d’altres coses, en concepte del que ara en diríem contribució.
Sant Esteve era festa, però ningú recorda que es fes res d’especial. En temps antic potser si, perquè hi ha constància d’una confraria de aquest Sant.
Per cap d’any, hi havia el tradicional home dels nassos. Els nens anaven a la botiga de cal Claramunt el Jaumet els feia passar del carrer cap dins, i per un altre portal els feia sortir novament cap al carrer. Les pobres criatures no veien res de res i no entenien el perquè d’aquell estrany personatge, mentre els grans es trencaven de riure, veien la seva innocència.
Les festes de Reis es començaven a celebrar a la vigília, quan els nens anaven a plegar els Tres Reis, cantant una cançó que els seus amos ja cantaven:

Mestressa baixeu de dalt,
panses i figues,
panses i figues,
mestressa baixeu de dalt,
panses i figues i codonyat.

Si voleu que cantem més
baixeu figues,
baixeu figues,si voleu que cantem més,
baixeu figues i diners.*
Els nens de cada casa anaven amb un cistellet a les cases dels veïns, amics i parents, demanant la seva atenció. Llavors cantaven la cançó. En acabar, la mestressa els donava quelcom (quatre figues, unes nous o ametlles, o bé un trosset de codonyat, potser una magrana... ja seca).
* La música de la cançó sona com la melodia de “Baixant de la Font del Gat”.

CALENDARI DEL MES DE DESEMBRE

2009-12-03T16:27:00.000+01:00

Es continuarà amb el curs d’Història de Catalunya.

L’exposició actual es podrà veure tots els dissabtes de 5 a 7 tarda.

Dia 13-12-09, participem com ja fa uns quants anys en la MARATÓ de TV3 amb un mercat popular situat a la Plaça de Fàtima, des de les 10 a les 2 del migdia. I hauran activitats per als nens.

Dia 14-12-09, a la tarda anirem a l’escola per explicar als petits històries de la família dels Tous, senyors del nostre poble.

RESUM DEL MES DE NOVEMBRE

2009-12-03T16:08:00.004+01:00

El dia 9 es va inaugurar una nova exposició portada a terme per la Rosa Junyent i l’Anna Mª Martí, “Papers i tèxtils, un somni de colors” dedicada al món de papers i teles pintades amb mul

titud de colors.

Ja s’han fet dues sessions del curs d’Història de Catalunya, amb molt bona assistència de veïns, 23, cinc més que l’últim curs que s’havia fet. és molt interessant, i la tertúlia del final costa d’acabar.

Dia 16-11-09, vàrem anar a l’escola com cada mes, explicant als nens una mica de geologia. Van poder mirar i tocar totes les menes de pedres que tenim en el nostre terme. Tot seguit vàrem fer una sortida per veure les pedres en el seu medi i de passada van poder veure restes de fogars, que encara es conserven pels voltant per els nostres camins, ensenyant-los i explicant el per què cal preservar-los.

TOUS A SEQUES

2009-11-15T17:23:00.001+01:00

En aquesta història del llibre d’Elisa Vidal, “Tous Memòria Propera”, ens permet conèixer el perquè els fills de Tous, sempre diuen que són de Tous quan es presenten i no de Sant Martí de...

TOUS A SEQUES

El nostre poble és Tous (Anoia), així a seques, tal com sona. Encara ara, després de 80 anys en què s’afegí al davant del nom de Tous -com a complement- el de Sant Martí, la nostra gent continua anomenant el poble Tous, només TOUS.
El canvi de nom arrenca del consell de ministres del dia 27 de juny de 1916, on per "Real Decreto" i a proposta de la "Real Sociedad Geogràfica", es decidí canviar la denominació de 573 municipis d´Espanya, ja que dels 9.266 que existien en aquell moment, 1.020 tenien el nom repetit, cosa que dificultava molt distingir-los administrativament.
Així a cada municipi, per rectificar-li el nom, li col·locaren el complement que els semblà més adient. Segons els casos es van tenir en compte els referents històrics, la tradició religiosa o topònims orogràfics locals.
De dos pobles amb el mateix nom, era condició bàsica que es modifiqués el nom del que tenia menys categoria administrativa o un nombre d’habitants inferior.
Aquestes últimes raons varen comportar que al nom de Tous se l’hi afegís el del patró de la nostra Parròquia, Sant Martí. Nom estimat per tots i ben nostre de sempre, però, que sense cap raó aparent i de manera inconscient, la nostra gent exclou a l’anomenà el poble, no perquè no estimem al nostre Patró, sinó perquè Sant Martí per a nosaltres és sinònim de Parròquia (igual d’important si es vol, però diferent).
En aquest cas, les raons històriques no es tingueren en compte al canviar els noms. El Tous valencià conservà la titularitat del nom, tot i ser descendent del Tous original, ja que nasqué com tots sabem per voluntat d’un fill dels senyors del nostre castell.
Són moltes les raons implícites, per les quals el fet d’empeltar i afegir un nom a un altre per la nostra gent no ha suposat cap canvi real, doncs el poble mai en fa ús del nom compost de manera corrent. Només en el tracte burocràtic o formal s’utilitza el nom que ens denomina oficialment.
I és que les coses són com són, més que com voldríem que fossin. I per més lleis que diguin que no som qui som, en realitat, ja poden anar cantant que, si el poble no vol..., perquè el nom, tots ho sabem, moltes vegades, no fa la cosa..
__________

CANVIS CURS D'HISTÒRIA CATALUNYA

2009-11-09T22:39:00.002+01:00

CURS D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

Tema: Catalunya al segle XX

1- Dia 20-11- Contra la Restauració. Progrés econòmic i reivindicació obrera.
2- Dia 27-11- La lluita per la democràcia. República i Guerra Civil.
3- Dia 11-12- La postguerra i el franquisme.
4- Dia 18-12- Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia.

Inici del curs: 20 de novembre de 2009
de les 20.00 a les 21:15h.
al local dels Amics de Tous

Classes impartides pel professor d’història
Ramon Cuadras

Inscripcions el mateix dia
Matrícula: 5 euros

CALENDARI DE NOVEMBRE

2009-11-02T14:05:00.001+01:00

Benvolguts amics/gues, des de la nostra associació us oferim:

Dia 13-11-09 començarem un nou curs d’història de Catalunya a càrrec de l’historiador local RAMON CUADRAS.

Lloc: Al local dels Amics, al segon pis.

Hora: A les 8 del vespre, els divendres.

Aquest serà un nou curs que continuarà els ja donats en anys anteriors, que ens ajudaran a conèixer una mica millor el nostre passat.

Als amants de la història us diem que no us el podeu perdre.
Us hi esperem

RESUM DEL MES D’OCTUBRE

2009-11-02T13:59:00.004+01:00

Dia 23-10-09, la conferència sobre el personatge JOAN AMADES va ser molt interessant, amb imatges en pantalla i reforçada amb alguns dels seus llibres escrits.
Bona assistència i molt bon ambient, que va portar a fer tertúlia un cop acabada la xerrada.

Dia 25- 10- 09, la visita al castell va anar molt bé, encara que les visites es van reduir una hora ja que en aquest temps es feia el recital de cançons recuperades per l’Amades. Els visitants que van entrar a visitar el castell va passar força de les 200 persones.
Hi va haver una molt bona acollida de gent al recital pròpiament dit.

NOVETAT

2009-10-16T23:15:00.001+02:00

Benvolguts amics, d’aquí en endavant si es possible, cada mes penjarem una història de Tous, al bloc.
Començant avui amb la primera història del llibre “Tous Memòria Viva” d’Elisa Vidal, es un xic genèrica, però serveix d’introducció a les altres històries.
Són històries que els avis de Tous l’hi van explicar, tot recordant altres temps.

HISTÒRIES DE LA VORA DEL FOC

Sota aquest encapçalament pot cabre un generós ventall
de fets, experiències, llegendes, tradicions, històries orals, que han arribat als nostres dies, seguint la drecera que suposaven les llargues vetllades d’hivern a la vora del foc.
Mai no es reconeixerà prou tot el que per al nostre poble i les seves tradicions ha representat aquesta habitació tan entranyable anomenada la llar de foc, que era el moll de l’os de les cases del nostre poble català fins ben entrat el nostre segle. Les llar de foc eren gairebé sempre petites i molt fosques. Tenien – a tot estirar – un petit finestró i una campana ampla i generosa; als seus costats bancs-escons o bancs de fusta, prou grans per a poder acomodar una família – normalment nombrosa – amb avis, pares i fills que es reunien al seu caliu.
La campana tenia moltes vegades un repeu ple de les coses més variades: remeis casolans, com oli de ginebra, pots de llavors i d’herbes o els estris de cuinar. Penjant als costats, hi podia haver des de bitxos, o un forc d’alls i herbes, fins als rosaris, que no faltaven mai en les nostres velles cases. En alguns focs encara s’hi pot veure la teiera, posada a mig aire entre el foc i sota la campana, que era com una plata engraellada que servia per a cremar trossos de teia que il·luminaven la estança quan no es tenia altra cosa. Més tard s’hi penjava el llum d’oli. Moltes vegades la taula que hi havia no gaire apartada del foc feia alhora de pastera, perquè les mestresses, sobretot a pagès, es feien elles mateixes el pa.

La llard de foc de les nostres masies o dels pobles petits tenia molt poc a veure amb les d’avui dia. No es limitaven a ser una manera d’escalfar la casa i no tenien cap element decoratiu. Servien de nucli a la família. Al seu voltant s’hi feia vida. Si reunien per menjar i descansar de la jornada.
I què em de dir de la mestressa de casa que passava hores i hores al seu voltant: cuinant, fent conserves, fent lleixiu per rentar, o escalfant l’aigua per posa la roba a blanquejar amb cendra dins d’una tina o d’una bota de pedra o de fusta més o menys gran. Damunt la cendra del foc i solia haver quasi sempre un tupí: hi bullia ben a poc a poc el llegum, mentre la padrina hi anava afegint aigua freda perquè es cogués més bé. Al captard, la mestressa penjava els clemàstecs l’olla de la verdura i l’anava remenant ben sovint perquè quedés tota cuita per igual.
A l’olor de la verdura i de la cansalada o arengades s’anaven reunint tots els membres de la família, portant cadascú les experiències del dia. Llavors tot comentant-les anaven afegint les comparacions de les coses d’altres temps. És el que en situació semblant feien els nostres avantpassats, sovint amb aquell meravellós començament – ple de records de tantes coses sentides explicar als avis – que deia...: “ quan jo era petit ja sentia a dir al meu avi...” .
Era al voltant del foc on es pastava la història; aquesta història que, sense haver-se escrit, ha forjat intensament la nostra manera de ser i de viure, i ha tingut tant a veure amb el tarannà de la nostra gent.
Són les històries d’abans que quan les sentim explicar o les llegim en algun document, com que sovint ens resulta tan insòlita la manera de fer i ser de les generacions passades, ens sonen com a coses de conte, faula o llegenda. Sempre són interessants o curioses, perquè ens obren les portes a un món que si bé és massa oblidat, no deixa, tanmateix, de ser ben nostre.

CALENDARI DEL MES D’OCTUBRE

2009-10-01T20:53:00.002+02:00

Actes previstos per el mes d’Octubre:
23-10-09, dins dels actes dedicats a Joan Amades es farà una conferència a càrrec del Sr. Raül Contel.
El Sr. Contel és un bon especialista d’en Joan Amades, aquest any ja ens va presentar al poble un reportatge en DVD sobre la seva vida i obra. Aquest treball està fet, per poder-lo portar a les escoles.
Doncs el dia 23 podrem conèixer millor qui era aquest prohom de casa nostra, amb el títol de: “Joan Amades, Serrallonga, i altres contes”

25-10-09, diumenge al matí es farà la visita guiada al Castell de Tous com cada any, en els actes anteriors a la Festa Major de Tous
començarà a les 11 del matí. A l’entrada del castell com cada any, es repartiran tiquets gratuïts per tal de portar un ordre, en colles de 20 persones cada visita, amb l’horari inclòs, que permet mentre s’espera, poder anar a donar una volta per la Vila, i veure per exemple les puntaires com treballen.
Aquest any tenim el goig de contar amb la col·laboracio d’un músic la Sta Mª Antònia, que ens tocarà i cantarà cançons recuperades per en Joan Amades. Entre elles una que es va trobar al castell de Tous, “El ball de les Coques”.
Aquest any ja serà el novè any, que amb motiu de la Festa Major i solament un dia a l’any es pot visitar el Castell de Tous, amb visites guiades i organitzades per la nostra Associació dels Amics de Tous.

RESUM DEL MES DE SETEMBRE

2009-09-30T21:50:00.007+02:00

Aquest ha estat un mes ben intens, on s’han portat a terme diversos actes:

5-09- CORRELLENGUA: Hi vàrem participar donant el nostre suport als actes.

26-09- SORTIDA: Aquest any es va anar cap al Pallars, i va ser tota una descoberta, quines meravelles que té amagades la nostra terra! En primer lloc vam visitar l’església de Covet i després l’església i el poble d’Abella de la Conca, plenes d’història, i on la natura generosa els ha fet la gràcia d’unes vistes esplèndides.
Després de dinar, a la tarda vam visitar la vila d’Isona, plena de restes romanes, com la seva muralla, i les làpides funeràries que es poden veure a la seva església, i el museu. Al museu també s’hi poden veure restes de dinosaures petrificats amb tota la història coneguda fins aquest moment.
Va ser un bon dia ple de companyonia i bon ambient.

27-9- JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI:
Vàrem fer una sortida per conèixer millor el poble de Fillol, fent memòria de la seva història, que no és poca.
D’allí es va visitar la Capella o ermita de Santa Mª de Vilaseca, a Cal Tomàs. És d’estil romànic, i encara s’hi pot veure un portal molt important amb dos escuts i la nau d’una grandària sorprenent pel lloc on està ubicada.
Així de mica en mica anem coneixent les riqueses històriques del nostre terme de Tous, és la manera de poder-ne gaudir millor .

27 de setembre de 2009

2009-09-16T22:14:00.002+02:00

JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI A TOUS
27 de setembre de 2009
CONÈIXER
EL POBLE FILLOL
SORTIDA

PLAÇA DE FÀTIMA DE TOUS
A LES 9:00 DEL MATÍ

VISITA GUIADA PEL POBLE DE FILLOL I PER LES RESTES DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VILASECA(Cal Tomàs)

MOSTRA DE
DIBUIX PER INFANTS I JOVES PEL POBLE DE FILLOL

PICA-PICA PER A TOTHOM!(si vols pots portar una coca per compartir)

ORGANITZA: Associació Amics de Tous

COL.LABOREN:Ajuntament de Tous, Amics de Fillol, Caixa Catalunya, la Caixa, Cal Ton i Tous Serveis

27 de setembre de 2009

2009-09-16T22:14:00.000+02:00

SORTIDA A ISONA

2009-08-30T19:37:00.002+02:00

DISSABTE 26 DE SETEMBRE DE 2009
Sortida de Tous a les 8 del matí, de la Plaça de Fàtima
Arribada a Tous, a les 8 del vespre
Preu soci/sòcia. 25 Euros
Preu no soci/sòcia: 30 Euros
El preu inclou el dinar i autobús
Inscripcions Ajuntament de Tous i Amics de Tous
fins 24 de setembre

CALENDARI DE SETEMBRE

2009-08-30T18:50:00.003+02:00

Benvolguts amics, ara després de vacances tornem a posar-nos les piles i amb més ganes que mai.
El mes de setembre que començarem es presenta interessant:
-26 de setembre, sortida anual de l’Associació, aquí hi posarem el programa del dia per si us hi voleu sumar. Aquest any cap a ISONA. Sens dubte es prou interessant i diferent, us hi esperem...
-Pels socis i amics de Tous de fora que us hi vulgueu apuntar, aquí us recordo el nostre mail: amicsdetous@hotmail.com i un nº de telèfon 616114999.

-27 de setembre, celebrem les Jornades del Patrimoni Europeu, com des de ja fa sis anys.
Aquest any visitarem Fillol i el lloc de Santa Maria de Vilasseca, antiga església romànica adossada a Cal Tomàs.
La història dels llocs que visitarem serà explicada per l’historiador del poble en Ramon Cuadras.
Pels nens i joves hi haurà una mostra de dibuix.
Quan s’apropin les dades anirem explicant més detalls.

2009-07-05T22:46:00.004+02:00

Benvolguts amics, avui hem inaugurat la nova seu de la nostra Associació, amb una nova exposició. “L’escola d’ara i d’abans”
A sigut una gran festa. No si cabia, el local ple de gom a gom. (això que es molt gran) Us hi posarè unes fotos on podreu veure, el President de l’Associació i l’alcalde, fent els seus parlaments. I una de la sala plena.

CALENDARI DE JULIOL

2009-06-30T23:01:00.001+02:00

Estimats amics/ges, bon estiu a tothom.
En aquest juliol, la principal tasca que des de l’associació portarem a terme serà:

Dia 5-7-09, obertura d’una nova exposició, “L’escola d’ara i d’abans”
Aquest acte servirà per donà per inaugurat el nou local.
Esperem que sigui tota una festassa, i haurà parlaments, imatges, i al final un petit refrigeri.
Tots i esteu convidats.
PROGRAMA:
Inauguració: dia 5-7-09, a les 12 h. del migdia.
Lloc: carrer Escoles 15, baixos.

Es podrà visitar tots els dissabtes de 5 a 7 de la tarda, fins el dia 29 d’agost.

2009-06-30T22:58:00.001+02:00